SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LA SALUT DE SABADELL

Feia un dia solejat i un xic ventós, ideal per arribar-nos fins al Santuari de la Salut, on ens portava una doble intenció :




La primera i principal ‘ videre Maria’, i la segona recollir imatges d’aquest Santuari, i del monòlit que simbolitza el lloc on s’aixecava la Vil•la romana.




Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyomeres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.

L'actual temple és obra de Miquel Pascual Tintorer,(Sant Feliu de Llobregat, 1849 - Barcelona, 1916) fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes. El seu aixecament tardà ha fet possible que el Santuari arribi fins als nostres dies, cosa que dissortadament no va succeir amb el Santuari homònim de Nostra Senyora de Bellulla, a la població de Canovelles al Vallès Oriental, que malvenut en una de les desamortitzacions, no va ser recuperat – com el Santuari de Nostra Senyora de la Gleva – pels fidels, i actualment és una propietat privada, on no ens han permès accedir.




Més endavant, fou bastit el campanar (1907).




L’any1945 fou reformada per Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960) que va reforçar les voltes i els fonaments a més de construir l'atri d'entrada.

Pel que fa a la descripció llegim :




Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil•la romana d’Arrahona , i de l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria..

Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, del moment modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Em trobava a l’Antoni Ibáñez Olivares, i al Feliu Añaños Masllovet que havien pujat també ‘ videre Maria’.