Cercador
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA CREU, I CAPELLA DE SANT CRIST DEL FOSSAR DE MONTMANEU. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésAmbdós edificis tenen com a referència el carrer Major , veritable ‘main street’ d’aquest poble força desconegut malgrat trobar-se al costat de la N-II
El dit ‘Santuari de la Mare de Déu de la Creu’ és una capella de planta rectangular , de la que malgrat llegia ‘acabada amb absis’, no tenia ocasió de veure’l perquè l’edifici està quasi enganxat a un altre; això en un lloc on el que sobra és espai, es podria qualificar quasi com un acte blasfem. S’explica que a l'interior – on no podíem accedir – l’absis absis resulta ser de petxina.
L’edifici té l’estructura clàssica de les ‘capelles trentines’ , i únicament el campanar – més que el rètol a la paret – em confirmàvem que estava davant d’un temple de la religió catòlica.
Continuàvem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fins al proper fossar – que estava també tancat- i des de fora retratava la petita Capella del Sant Crist, que està adossada al mig de l'estructura del cementiri; l'entrada és un arc apuntat, un xic inferior pel que fa a la mida, als que configuren – com en la major part dels cementiris de l’Anoia- la galeria porxada on estan els nínxols.
Al davant té hi ha una creu amb la figura del Crucificat.
El dit ‘Santuari de la Mare de Déu de la Creu’ és una capella de planta rectangular , de la que malgrat llegia ‘acabada amb absis’, no tenia ocasió de veure’l perquè l’edifici està quasi enganxat a un altre; això en un lloc on el que sobra és espai, es podria qualificar quasi com un acte blasfem. S’explica que a l'interior – on no podíem accedir – l’absis absis resulta ser de petxina.
L’edifici té l’estructura clàssica de les ‘capelles trentines’ , i únicament el campanar – més que el rètol a la paret – em confirmàvem que estava davant d’un temple de la religió catòlica.
Continuàvem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fins al proper fossar – que estava també tancat- i des de fora retratava la petita Capella del Sant Crist, que està adossada al mig de l'estructura del cementiri; l'entrada és un arc apuntat, un xic inferior pel que fa a la mida, als que configuren – com en la major part dels cementiris de l’Anoia- la galeria porxada on estan els nínxols.
Al davant té hi ha una creu amb la figura del Crucificat.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.