Cercador
SANTA ROSA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de Santa Rosa de Llafranc, de la que trobava a la pàgina 267 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
És un edifici de tres naus, capçalera poligonal, no orientada a llevant. Campanar de planta quadrada amb pis d’arcs de mig punt. Coberta amb voltes; posseeix un cor. És el fruit d’ampliacions de la capella inicial d’una sola nau, a la qual s’afegiren les col•laterals i l’actual cloquer. A la façana es manté l’estructura primitiva, amb porta emmarcada amb pedra i un gran finestral germinat. L’edifici exteriorment és remolinat i encalcinat.
El presbiteri és decorat amb pintures al fresc , obra de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) ) de l’any 1945, al•lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l’Infant Jesús a la Santa abans d’esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d’una corona d’espines per una altra de roses.
Està emplaçada al promontori del centre de la vall que forma la platja, el mateix indret on hi hagué l’acròpoli i una zona cementirial del poblat d’època romana.
Amb Sant Pere de Calella, forma un districte parroquial independent de Palafrugell, de quina parròquia fou sufragània en un principi.
La primera capella de Llafranc fou inaugurada l’any 1897, no trobava les dades del mestre d’obres, que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d’una senyora estiuejant que contribuí a l’obra. De la capella vuitcentista en resta l’estructura, molt ampliada, però, per les successives intervencions (1948 i 58), executades per Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - ídem, 1981 ).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
És un edifici de tres naus, capçalera poligonal, no orientada a llevant. Campanar de planta quadrada amb pis d’arcs de mig punt. Coberta amb voltes; posseeix un cor. És el fruit d’ampliacions de la capella inicial d’una sola nau, a la qual s’afegiren les col•laterals i l’actual cloquer. A la façana es manté l’estructura primitiva, amb porta emmarcada amb pedra i un gran finestral germinat. L’edifici exteriorment és remolinat i encalcinat.
El presbiteri és decorat amb pintures al fresc , obra de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) ) de l’any 1945, al•lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l’Infant Jesús a la Santa abans d’esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d’una corona d’espines per una altra de roses.
Està emplaçada al promontori del centre de la vall que forma la platja, el mateix indret on hi hagué l’acròpoli i una zona cementirial del poblat d’època romana.
Amb Sant Pere de Calella, forma un districte parroquial independent de Palafrugell, de quina parròquia fou sufragània en un principi.
La primera capella de Llafranc fou inaugurada l’any 1897, no trobava les dades del mestre d’obres, que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d’una senyora estiuejant que contribuí a l’obra. De la capella vuitcentista en resta l’estructura, molt ampliada, però, per les successives intervencions (1948 i 58), executades per Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - ídem, 1981 ).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.