Cercador
Santa Maria del Soler de Clariana, de la Torre, o del Garrigó
Un relat de: Antonio Mora VergésTrobava entre el tresor dels Goigs marians del Bisbat de Solsona, un vers que reprodueixo ,
dedicat Santa Maria del Soler de Clariana :
Vostres fills Verge Maria
us professen ver amor
puix sou l’obra més perfecta d
de les mans del Creador
L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ , diu en relació a aquesta esglesiola :
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d'un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Garrigó , Soler i d'Astruc .
Demanava al Joan Escoda Prats, expert pel que fa a la localització de llocs, usuari habitual del G.P.S. , que prepares una sortida per arribar-nos fins aquest ermita, quin fidels – estimo que no massa anys enrere – feien gala d’un elevat nivell poètic.
Quan sortíem de Mura el termòmetre marcava per sota dels 0 graus, al llarg del matí, malgrat que lluïa el sol, en cap moment superàvem aquesta temperatura per les terres del Solsonès; li fa gràcia al Camarlenc de Mura, la meva denominació de ‘forat negre’ per aquestes i totes les comarques interiors, que si els barcelonins visiten, ho fan per excepció i no per norma.
Seguíem el curs del Cardener fins al mas Canet – on encara viuen – i remuntàvem la carena fins el trencall del Garrigó, el lloc avui abandonat i amb clares senyals de ruïna, havia estat el centre d’un veïnat de cases disperses que es reunien a l’església de Santa Maria.
L’Ajuntament de Clariana de Cardener, anticipant-se a les recomanacions fetes per la Presidència de la Generalitat de Barcelona, practica la política de fer més amb menys [ cosa que val a dir, considerem lloable ]; entenem però que l’estalvi en rètols indicadors, Santa Àgata, Santa Maria del Soler de Clariana,... a banda de ser econòmicament insignificant, treu rellevància a la tasca – per demés remarcable – esmerçada en restaurar aquests edificis històrics.
Trobàvem l’accés a la capella de Santa Maria del Soler – som gats vells, en tots els sentits – i podíem recollir imatges de l’exterior d’aquest senzill edifici , que consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular.
Ens expliquen que desprès de la restauració feta el 1962, s’ha consolidat l'edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors: La coberta de la nau és de doble vessant, refeta amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat. L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses. L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final delsegle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII. Altrament – i ens dol particularment no poder veure-la – s’ha recuperat la imatge romànica de la titular, del mateix segle XII , fins aleshores arreglada/carregada/disfressada amb postissos que la desfiguraven. Agrairem ens feu arribar una imatge de Santa Maria del Soler de Clariana, al e.mail coneixercatalunya@gmail.com
dedicat Santa Maria del Soler de Clariana :
Vostres fills Verge Maria
us professen ver amor
puix sou l’obra més perfecta d
de les mans del Creador
L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ , diu en relació a aquesta esglesiola :
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d'un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Garrigó , Soler i d'Astruc .
Demanava al Joan Escoda Prats, expert pel que fa a la localització de llocs, usuari habitual del G.P.S. , que prepares una sortida per arribar-nos fins aquest ermita, quin fidels – estimo que no massa anys enrere – feien gala d’un elevat nivell poètic.
Quan sortíem de Mura el termòmetre marcava per sota dels 0 graus, al llarg del matí, malgrat que lluïa el sol, en cap moment superàvem aquesta temperatura per les terres del Solsonès; li fa gràcia al Camarlenc de Mura, la meva denominació de ‘forat negre’ per aquestes i totes les comarques interiors, que si els barcelonins visiten, ho fan per excepció i no per norma.
Seguíem el curs del Cardener fins al mas Canet – on encara viuen – i remuntàvem la carena fins el trencall del Garrigó, el lloc avui abandonat i amb clares senyals de ruïna, havia estat el centre d’un veïnat de cases disperses que es reunien a l’església de Santa Maria.
L’Ajuntament de Clariana de Cardener, anticipant-se a les recomanacions fetes per la Presidència de la Generalitat de Barcelona, practica la política de fer més amb menys [ cosa que val a dir, considerem lloable ]; entenem però que l’estalvi en rètols indicadors, Santa Àgata, Santa Maria del Soler de Clariana,... a banda de ser econòmicament insignificant, treu rellevància a la tasca – per demés remarcable – esmerçada en restaurar aquests edificis històrics.
Trobàvem l’accés a la capella de Santa Maria del Soler – som gats vells, en tots els sentits – i podíem recollir imatges de l’exterior d’aquest senzill edifici , que consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular.
Ens expliquen que desprès de la restauració feta el 1962, s’ha consolidat l'edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors: La coberta de la nau és de doble vessant, refeta amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat. L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses. L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final delsegle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII. Altrament – i ens dol particularment no poder veure-la – s’ha recuperat la imatge romànica de la titular, del mateix segle XII , fins aleshores arreglada/carregada/disfressada amb postissos que la desfiguraven. Agrairem ens feu arribar una imatge de Santa Maria del Soler de Clariana, al e.mail coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.