Cercador
SANTA MARIA DEL CASTELL. BALSARENY. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésAnava de tornada del dia perfecte que m’havien regalat la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, del que en cròniques successives en donaré compte.
Feia molt de temps que en el meu anar i venir entre el Bages i el Berguedà, el turó de Balsareny semblava cridar-me, la factura del castell refeta a finals del segle XIX, amb l’estil que popularitzaria Walter Elias Disney, al que curiosament alguns li troben – també- un origen català, me’n dissuadia una vegada i altra; finalment però, el desig de veure la romànica de Santa Maria del Castell va poder més.
Consta una anterior dedicació a Sant Iscle i Santa Victoria, que al segle XVII decaurà en benefici de Santa Maria.
Els castells guanyats als sarrains – aquest n’és un clar exemple- s’acostumaven a dedicar a la Verge Maria, advocació que en tant que compartim una tradició comuna, respecten els musulmans. Pensem doncs, que l’edifici, d’una única nau rematada a llevant per un absis semicircular sense decoració, que hom suposa construït al voltant del segle XIII , i que va ser ampliat al segle XVI i XVII amb la construcció d’una sagristia, era inicialment una capella dedicada a la Verge; l’advocació dels sants cordovesos, com la de les santes sevillanes, Justa i Rufina, formarà part del santoral català a partir dels segles XVI i XVII. Hi haurà doncs un viatge d’anada i tornada d’aquesta advocació de Santa Maria a la seva església del Castell de Balsareny.
No existeix ja el peculiar campanar que retratava l’any 1.918 el Josep Salvany Blanch enderrocat en nom de la modernitat, i pel que fa a les campanes - únicament dues en el millor dels casos- van ser col•locades a l’església de Santa Maria del Castell. Les dues que llueixen actualment sospito que son unes altres; en el període genocida 1.936-1-939 aquest sector del Bages, va patir una particular virulència.
Adverteixo que la porta original, al sud, composta d’un arc de mig punt molt auster amb una arquivolta exterior a mena de guardapols, esta tapiada, la imatge de Josep Salvany no aclareix la ubicació de la porta l’any 1.918; Santa Maria però, ha estat ‘restaurada’ per la Diputació de Barcelona.
La porta d’accés actualment es troba a ponent, sota el mur que suporta el campanar d’espadanya.
L’ombra omnipresent del Castell, m’acompanyarà mentre recullo les imatges que veieu en aquesta crònica.
Feia molt de temps que en el meu anar i venir entre el Bages i el Berguedà, el turó de Balsareny semblava cridar-me, la factura del castell refeta a finals del segle XIX, amb l’estil que popularitzaria Walter Elias Disney, al que curiosament alguns li troben – també- un origen català, me’n dissuadia una vegada i altra; finalment però, el desig de veure la romànica de Santa Maria del Castell va poder més.
Consta una anterior dedicació a Sant Iscle i Santa Victoria, que al segle XVII decaurà en benefici de Santa Maria.
Els castells guanyats als sarrains – aquest n’és un clar exemple- s’acostumaven a dedicar a la Verge Maria, advocació que en tant que compartim una tradició comuna, respecten els musulmans. Pensem doncs, que l’edifici, d’una única nau rematada a llevant per un absis semicircular sense decoració, que hom suposa construït al voltant del segle XIII , i que va ser ampliat al segle XVI i XVII amb la construcció d’una sagristia, era inicialment una capella dedicada a la Verge; l’advocació dels sants cordovesos, com la de les santes sevillanes, Justa i Rufina, formarà part del santoral català a partir dels segles XVI i XVII. Hi haurà doncs un viatge d’anada i tornada d’aquesta advocació de Santa Maria a la seva església del Castell de Balsareny.
No existeix ja el peculiar campanar que retratava l’any 1.918 el Josep Salvany Blanch enderrocat en nom de la modernitat, i pel que fa a les campanes - únicament dues en el millor dels casos- van ser col•locades a l’església de Santa Maria del Castell. Les dues que llueixen actualment sospito que son unes altres; en el període genocida 1.936-1-939 aquest sector del Bages, va patir una particular virulència.
Adverteixo que la porta original, al sud, composta d’un arc de mig punt molt auster amb una arquivolta exterior a mena de guardapols, esta tapiada, la imatge de Josep Salvany no aclareix la ubicació de la porta l’any 1.918; Santa Maria però, ha estat ‘restaurada’ per la Diputació de Barcelona.
La porta d’accés actualment es troba a ponent, sota el mur que suporta el campanar d’espadanya.
L’ombra omnipresent del Castell, m’acompanyarà mentre recullo les imatges que veieu en aquesta crònica.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.