Cercador
SANTA MARIA DE TORREDENEGÓ. SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésL’enciclopèdia de ‘Barcelona’, [ que com la seva homònima d’Espanya, limpia, fija y da esplendor ], diu que la forma correcta del topònim és Torredenegó , quan al seu origen , sembla que es deu al nom d'un personatge de la primera època de la conquesta, Ennegó o Ennec.
Anàvem a Solsona des del Miracle, el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, a la nostra esquerra apareixia el indicador de Santa Maria de Torredenagó; agafàvem el trencall, i ben aviat un cop superat el petit cementiri parroquial, aparcàvem el vehicle a l’amplia esplanada que hi ha davant de l’edifici religiós i de la rectoria annexa.
Sota un fred glacial, malgrat son ja més de les 12,00 hores, recollirem imatges de l’indret. El gruix del glaç a la bassa situada darrera de l’església, palesa clarament, que fa força dies que les temperatures oscil•len sempre al voltant dels 0,00 graus.
L’església , de planta rectangular i amb absis semicircular conserva encara l’estructura romànica del segle XII.
La portalada original es troba al Museu Diocesà de Solsona, on fou traslladada en el període 1.936-1939 , la reproducció – força fidel, segons ens expliquen - té dues columnes amb base llisa i capitell amb motius vegetals. L’interior de la nau – on dissortadament no podem accedir- presenta una volta de canó i l’absis s’obre amb un arc preabsidal. Senyor si no és possible fer créixer el nombre de preveres, com a mínim que algú s’ocupi de custodiar les claus de les teves esglésies !!!! El frontis on s’alça un campanar d’espadanya amb dues obertures té enganxada la rectoria. Segons una llinda datada de l’any 1660, l’edifici va ser ampliat pel cantó nord amb un cos que servia de sagristia. També s’hi afegí un cor postís. L’any 1988 es féu una restauració parcial de l’interior de la coberta. Es tragueren els cossos afegits a l’edifici romànic; tots menys la rectoria. Fora interessant afegir dades a les pàgines dels ajuntaments en relació al patrimoni històric que hi ha en el seu terme. Això inclou les imatges de Vergés i/o Sants [ encara que els originals estiguin en altres llocs ], i els Goigs , si es conserven . Senzill, oi ? Bona part d’aquesta informació és molt accessible; enciclopèdia del romànic català, arxiu de Cardona, bisbat de Solsona,.... Entenc que per als que viuen a Barcelona, aquesta contrada estigui inclosa dins del que amorosament anomeno ‘ forat negre’; em revolta un xic, que per inacció acabem fent real aquest forat infinitament profund, que cau i cau, i no cessà mai de caure; i on ni tan sols la llum pot escapar, l'objecte comprimit , finalment serà negre. Literalment, un «forat negre». M’explicava l’alcalde d’un d’aquests poblets del ‘ forat negre ‘, que tots els llocs propers a vies de comunicació han estat saquejats, agredits, violats, embrutats, .... per part de persones indesitjables. Per aquesta raó en les pàgines web dels Ajuntament no s’acostuma a donar un nivell informació ‘adequat’. Com sempre, els justos paguem els excessos dels pecadors, càstig a tothom per les accions dels brètols, vàndals, ... NO HI ESTEM D’ACORD !!!. El patrimoni és un dels actius de Catalunya – potser hores d`ara l’únic real -; tenim com a la resta del regne d’Espanya, corruptes, estults, brètols, vàndals, ....., perquè no una llei que castigui AMB LA PENA DE MORT LES ACCIONS CONTRA EL PATRIMONI COMÚ ? Per acció – fer mal - , o per omissió – descuidar-lo i/o deixar-lo perdre- ja comença a ser hora d’emprendre accions contra els autors de qualsevol dany contra Catalunya, o ens cal esperar més encara ?
Anàvem a Solsona des del Miracle, el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, a la nostra esquerra apareixia el indicador de Santa Maria de Torredenagó; agafàvem el trencall, i ben aviat un cop superat el petit cementiri parroquial, aparcàvem el vehicle a l’amplia esplanada que hi ha davant de l’edifici religiós i de la rectoria annexa.
Sota un fred glacial, malgrat son ja més de les 12,00 hores, recollirem imatges de l’indret. El gruix del glaç a la bassa situada darrera de l’església, palesa clarament, que fa força dies que les temperatures oscil•len sempre al voltant dels 0,00 graus.
L’església , de planta rectangular i amb absis semicircular conserva encara l’estructura romànica del segle XII.
La portalada original es troba al Museu Diocesà de Solsona, on fou traslladada en el període 1.936-1939 , la reproducció – força fidel, segons ens expliquen - té dues columnes amb base llisa i capitell amb motius vegetals. L’interior de la nau – on dissortadament no podem accedir- presenta una volta de canó i l’absis s’obre amb un arc preabsidal. Senyor si no és possible fer créixer el nombre de preveres, com a mínim que algú s’ocupi de custodiar les claus de les teves esglésies !!!! El frontis on s’alça un campanar d’espadanya amb dues obertures té enganxada la rectoria. Segons una llinda datada de l’any 1660, l’edifici va ser ampliat pel cantó nord amb un cos que servia de sagristia. També s’hi afegí un cor postís. L’any 1988 es féu una restauració parcial de l’interior de la coberta. Es tragueren els cossos afegits a l’edifici romànic; tots menys la rectoria. Fora interessant afegir dades a les pàgines dels ajuntaments en relació al patrimoni històric que hi ha en el seu terme. Això inclou les imatges de Vergés i/o Sants [ encara que els originals estiguin en altres llocs ], i els Goigs , si es conserven . Senzill, oi ? Bona part d’aquesta informació és molt accessible; enciclopèdia del romànic català, arxiu de Cardona, bisbat de Solsona,.... Entenc que per als que viuen a Barcelona, aquesta contrada estigui inclosa dins del que amorosament anomeno ‘ forat negre’; em revolta un xic, que per inacció acabem fent real aquest forat infinitament profund, que cau i cau, i no cessà mai de caure; i on ni tan sols la llum pot escapar, l'objecte comprimit , finalment serà negre. Literalment, un «forat negre». M’explicava l’alcalde d’un d’aquests poblets del ‘ forat negre ‘, que tots els llocs propers a vies de comunicació han estat saquejats, agredits, violats, embrutats, .... per part de persones indesitjables. Per aquesta raó en les pàgines web dels Ajuntament no s’acostuma a donar un nivell informació ‘adequat’. Com sempre, els justos paguem els excessos dels pecadors, càstig a tothom per les accions dels brètols, vàndals, ... NO HI ESTEM D’ACORD !!!. El patrimoni és un dels actius de Catalunya – potser hores d`ara l’únic real -; tenim com a la resta del regne d’Espanya, corruptes, estults, brètols, vàndals, ....., perquè no una llei que castigui AMB LA PENA DE MORT LES ACCIONS CONTRA EL PATRIMONI COMÚ ? Per acció – fer mal - , o per omissió – descuidar-lo i/o deixar-lo perdre- ja comença a ser hora d’emprendre accions contra els autors de qualsevol dany contra Catalunya, o ens cal esperar més encara ?
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.