SANTA MARIA DE TALLÓ. ‘ LA CATEDRAL DE LA CERDANYA’.

El Tomás Irigaray López i la Carmen Toledo Cañadas , refien el camí que el Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, ens explicaven a l’enllaç : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/santuari-de-santa-maria-de-tallo-la.html
Ens expliquen que està certament fora de dubte, la justificació de la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’, que tradicionalment s’ha adjudicat a l’església.



El lloc de Talló és molt proper Bellver de Cerdanya, escassament 600 metres al sud d’aquesta Vila; l’església de Santa Maria, es troba en un indret enturonat, al peu de la carretera de Bellver; és de grans dimensions – d’aquí la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’ - , i presenta dues estructures diferenciades: l'absis (probablement del segle XI) i la nau, d'un moment posterior. La planta de l'església és trapezoïdal.

El temple l’any 1993 fou declarat bé d’interès cultural; d’aleshores ença s’han dut a terme cinc intervencions arqueològiques. No costa gaire imaginar-se l’estat d’abandó i incúria en que devia trobar-se anteriorment.

En les darreres intervencions s’han localitzat restes d’època romana, concretament quatre tombes al costat esquerre de l’absis, en les quals hi van aparèixer restes òssies i ceràmica grisa d’època tardoromana. Tot això ha dut a datar aquest jaciment en el segle III dC, malgrat que l’excavació de la zona ens confirma que seguí essent utilitzat com a lloc d’enterrament des de finals del segle V fins a inicis del segle VII, doncs s'ha localitzat una successió d'enterraments d'aquesta cronologia.



L’indret , amb la construcció de l’església de Santa Maria a partir del segle IX, s’ha mantingut – amb altibaixos , darrerament sobretot baixos - viu i actiu fins a l’actualitat ( com a cementiri de Bellver, amb una successió d'enterraments des del segle VII fins a època moderna, i lloc de culte temporal).

La troballa de monedes entre les estructures més antigues, han donat ales a la tesis que aquest jaciment fos un possible lloc de cobrament de drets de pas i de transport (els anomenats teloneum). D’aquí el topònim del lloc (Talló. Això explicaria també el paper d’aquest establiment durant el període alt-medieval, moment en que podria haver passat a ser el nucli de caire oficial del territori ceretà després de la davallada de Llívia com a centre polític, fiscal i administratiu (segle III dC).




La canònica de Santa Maria de Talló, és un edifici mil•lenari , exemple pales de l’austeritat benedictina ; de l’antiga església crida l’atenció el frontispici de grans dimensions, l’entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou flanquejat per dues finestres i una petita espadanya al capdamunt. Les formes llombardes son molt simples i pràcticament no té cap tipus de decoració.

El Tomàs recollirà com sempre unes imatges excepcionals; ens animals pasturant lliurement, seran lògicament un objectiu de la seva màquina.



Ah, quina enveja, oi ?