Cercador
SANTA MARIA DE SEVA. OSONA. BAIX MONTSENY
Un relat de: Antonio Mora VergésEl terme de Seva està situat a la falda del Montseny, té una extensió de 31km2 i una altitud que ratlla els 660 metres.
El campanar de l'església, visible des de molt lluny, dona a aquesta població un tret característic. Va formar durant l'època medieval i fins al principi del segle XIV una unitat històrica amb el terme del Brull sota la denominació de terme del castell del Brull, i més tard de la baronia de Seva i Brull. A despit d'aquesta submissió aparent, el centre administratiu de tot el terme fou sempre la sagrera de Seva, on radicava la cort o cúria dels temps senyorials.
S'ha remarcat també que tot el terme, posteriorment anomenat del Brull, es digué, al llarg del segle X, Territori Sevedà, nom que hom creu que podria derivar de "lloc selvatà", que es reduí més tard a la vila rural de Seva (997), prop de la qual fou creada des d'abans del 1029 la parròquia de Santa Maria de Seva.
La història jurisdiccional o del domini del terme de Seva és la mateixa que la del Brull, primer pertanyé a la casa vescomtal d'Osona-Cardona i més tard, a la mitra de Vic.
L'any 1265 el vescomte d'Osona ven el castell i el terme del Brull al bisbe de Vic i a partir d'aquest moment s'emprèn la fortificació de la sagrera de l'església ; voltada de murs i amb portals, tingué un paper molt destacat en les bandositats del principi del segle XV i, més tard, en la guerra contra Joan II, conclosa en la capitulació de Vic del 8 de juliol de 1472.
La primitiva capella de Santa Maria ja existia l'any 953. Entre els anys 1048 i 1089, però se n'hi construí una de nova, reformada entre el 1690 i 1725, l'absis es transformà en un ample presbiteri; la façana fou modificada cap al 1920.
Es conserven darrera l'església - en els terrenys de l'antic cementiri - un seguit de làpides.
L'esvelt campanar de 27 metres d'alçària, és una notable edificació romànica del segle XII que dóna una silueta inconfusible a la població. Com en el cas de Sant Feliuet de Terrassola, pensem que la funció primera de la edificació fou de caire defensiu, i que amb posterioritat en aixecar-se la primitiva església al seu costat, assumí les funcions de campanar .
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.