Cercador
SANTA MARIA DE MATADARS.BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésSANTA MARIA DE MATADARS.BAGES
Anàvem al terme del Pont de Vilomara i Rocafort, la nostra destinació és l’església del que fou lloc o vila rural de Matadarcos , trobem constància documental de l’indret des del 955; El 958 Ansulf va donar el lloc “amb les esglésies i altars que allà hi ha i altres santuaris situats en dit lloc” a l'abat Cesari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això – i els trets clarament mossàrabs que son encara visibles - han donat peu a defensar la tesis que es desenvolupes aquí un centre primitiu de monaquisme.
Aquest bocí extrem i allunyat del terme de Mura – al que va pertànyer fins a dates recents - va formar sempre una quadra autònoma sota els abats de Santa Cecília i després de Montserrat, quadra que al segle XIV tenia almenys tres famílies.
No podem accedir a l’interior del recinte, on es troba la primitiva església; reproduïm sense poder-ho comprovar : edifici d'una nau amb volta de canó, dos arcs torals, fris al llarg dels murs i finestres de doble esqueixada. Consta d'una capçalera preromànica de clara influència mossàrab del segle X amb absis rectangular, que s'obre en un creuer (braç sud escapçat) dividit per arcs de ferradura; renovada amb una nau romànica al segle XI, se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori; restaurada en diverses ocasions, el 1950 s'obre novament al culte, i se la dota d’ un retaule barroc, d’aleshores anca, sofreix un procés d’abandó progressiu, que farà necessari l'any 2003, davant el perill imminent d'esfondrament, endegar una nova restauració - actualment s’hi fan encara obres - ; malgrat això, Santa Maria de Matadatars , l'edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca del Bages, és – per mèrits propis - un centre d'atracció per als amants de l'art antic.
L’església coneguda també per el Marquet, està situada al costat de la Masia d’aquest nom, a 1 km escàs del municipi del Pont de Vilomara per la carretera de Sant Vicenç de Castellet.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), procedent d'aquesta església, s'exposa la Mare de Déu de Matadars, una talla de la segona meitat del segle XII amb restes de policromia.
Anàvem al terme del Pont de Vilomara i Rocafort, la nostra destinació és l’església del que fou lloc o vila rural de Matadarcos , trobem constància documental de l’indret des del 955; El 958 Ansulf va donar el lloc “amb les esglésies i altars que allà hi ha i altres santuaris situats en dit lloc” a l'abat Cesari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això – i els trets clarament mossàrabs que son encara visibles - han donat peu a defensar la tesis que es desenvolupes aquí un centre primitiu de monaquisme.
Aquest bocí extrem i allunyat del terme de Mura – al que va pertànyer fins a dates recents - va formar sempre una quadra autònoma sota els abats de Santa Cecília i després de Montserrat, quadra que al segle XIV tenia almenys tres famílies.
No podem accedir a l’interior del recinte, on es troba la primitiva església; reproduïm sense poder-ho comprovar : edifici d'una nau amb volta de canó, dos arcs torals, fris al llarg dels murs i finestres de doble esqueixada. Consta d'una capçalera preromànica de clara influència mossàrab del segle X amb absis rectangular, que s'obre en un creuer (braç sud escapçat) dividit per arcs de ferradura; renovada amb una nau romànica al segle XI, se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori; restaurada en diverses ocasions, el 1950 s'obre novament al culte, i se la dota d’ un retaule barroc, d’aleshores anca, sofreix un procés d’abandó progressiu, que farà necessari l'any 2003, davant el perill imminent d'esfondrament, endegar una nova restauració - actualment s’hi fan encara obres - ; malgrat això, Santa Maria de Matadatars , l'edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca del Bages, és – per mèrits propis - un centre d'atracció per als amants de l'art antic.
L’església coneguda també per el Marquet, està situada al costat de la Masia d’aquest nom, a 1 km escàs del municipi del Pont de Vilomara per la carretera de Sant Vicenç de Castellet.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), procedent d'aquesta església, s'exposa la Mare de Déu de Matadars, una talla de la segona meitat del segle XII amb restes de policromia.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.