SANTA MARIA DE GRAMUNTELL

Anaven la Carme Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, per les terres de la ‘Segarra Infinita’ ,la concentració de parròquies que com a conseqüència de la mala gestió dels cabals públics del Regne d’Espanya s’havia de fer - no us penseu que la que patim ara és la primera; son uns ineptes integrals aquesta colla - , donava lloc al municipi de la Ribera d'Ondara de la que uns i/o altres haviem recorregut ja :

Briançó, Montlleó, Sant Pere dels Arquells,Timor, al que afegíem amb aquesta crónica Gramuntell , ens deixàvem encara com a pendents :

Els Hostalets de Cervera
Montfar
Montpalau
Montpaó
Pomar
Rubinat
Sant Antolí

El poble de Gramuntell anomenat antigament Agremuntell, topònim clarament similar al d’Agramunt, amb el sufix ell , que comporta la forma diminutiva ‘ el petit Agramunt’; està situat prop del poble i municipi de Granyena de Segarra, a ponent del territori principal del municipi de Ribera d'Ondara, com en el cas d’Agramunt, el trobem situat en una coma que ressalta força en aquests planells del Sud de Cervera.

Gramuntell havia format part del primitiu terme de Cervera i Granyena.

En un document del 1054, el comte de Barcelona Ramon Berenguer fa donació del puig d'Agremont a Guillem Ramon. El lloc va ser conegut des del 1504 quan Ramon Berenguer I i la seva dona van cedir la seva propietat a dotze famílies encapçalades per Ramon Guillem, el 1093 hi trobem Gombau Bernat i sa muller Eliarda, i el terme va quedar inclòs dins del domini del castell de Granyena de Segarra. Posteriorment, els Cervera van tenir la senyoria fins a principis del segle XIII. El monestir de Santes Creus comprà el lloc el 1230, i en tingué la senyoria fins a la desamortització. Els Sacorbella foren castlans de Gramuntell entre els segles XIII i XIV.







De la descripció del temple parroquial de Santa Maria de Gramuntell llegim : Edifici situat dins del clos primitiu del poble, i presenta una estructura molt modificada. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, i capella bastida al mur de tramuntana. Presenta un parament de carreu disposat amb algunes filades de través i paredat, a l'estructura de la capella. A la façana de migjorn s'obre la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat i presenta un treball incís en un carreu situat a la cantonera d'aquesta façana en direcció a ponent amb l'any "1596". A la façana de llevant s'obre un òcul i corona un campanar d'espadanya de doble ull.

L'església és sufragània de Sant Andreu de Vilagrasseta i va estar dins el bisbat de Vic fins l'any 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona.