Cercador
SANTA MARIA DE CLARET DE LA SEGARRA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnavem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés a Claret de la Segarra, que pertany avui al municipi de Torà.
El lloc fou poblat des dels primers temps de l’anomenada reconquesta d'aquest sector, i ja el 1026 és esmentat el castell de Claret, on s'establí una família que portà aquest cognom; el 1139 Bernat de Claret donà la meitat del castell i dels seus homes, i el terme a l'Església de Solsona. Un fill seu es casà amb Ermessenda, filla d'Arnau de Cardona. Aquesta família contribuí a la reconquesta de la Segarra i de l'Urgell; hom en troba alguns membres al segle XIII a Granyena i a altres llocs. Al principi del segle XVI eren senyors de Claret, Cellers i Figuerola.
L’església dedicada a la Verge és d’origen romànic, del segle XII, amb planta rectangular, d'una sola nau i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada i culmina a l'est amb l'absis.
A la façana nord, hi ha l'entrada, amb arc adovellat de mig punt. A l'esquerra de l'entrada, hi ha un llarg banc de pedra. En aquesta façana a la part superior i veiem quatre obertures amb barana de fusta (construcció posterior).
La façana sud es troba adjunta amb Cal Fustegueres.
Al mur oest hi ha un contrafort i un ull de bou, i culmina la façana el campanar de cadira molt refet els segles XVII i XVIII, amb una cornisa i frontó on hi ha una petita obertura de mig punt.
A la façana est hi ha l'absis semicircular on hi ha una finestra d'una sola esqueixada.
No podíem accedir a l’interior del que ens expliquen el següent :
-Un arc preabsidal obre la nau.
-Hi ha dues capelles a cada lateral.
-Incrustada en un mur hi ha una làpida funerària del segle XIII amb inscripcions llatines dedicades a un infant.
-És arrebossat i està pintat de blau, no ens estranya ja que en moltes cultures és el color més protector, actualment a l’Orient Mig, les portes pintades de blau protegeixen dels esperits malignes.
No la trobem esmentada com a lloc de culte dins la Parròquia de Torà, ni de l’Arxiprestat de la Segarra.
Els àrabs van lluitar per mantenir aquesta terra, que els ‘bons cristians’ han abandonat a la seva dissort.
Demanem a Santa Maria de Claret, que presenti davant el seu fill la nostra pregaria ; Senyor, allibera el teu poble.
El lloc fou poblat des dels primers temps de l’anomenada reconquesta d'aquest sector, i ja el 1026 és esmentat el castell de Claret, on s'establí una família que portà aquest cognom; el 1139 Bernat de Claret donà la meitat del castell i dels seus homes, i el terme a l'Església de Solsona. Un fill seu es casà amb Ermessenda, filla d'Arnau de Cardona. Aquesta família contribuí a la reconquesta de la Segarra i de l'Urgell; hom en troba alguns membres al segle XIII a Granyena i a altres llocs. Al principi del segle XVI eren senyors de Claret, Cellers i Figuerola.
L’església dedicada a la Verge és d’origen romànic, del segle XII, amb planta rectangular, d'una sola nau i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada i culmina a l'est amb l'absis.
A la façana nord, hi ha l'entrada, amb arc adovellat de mig punt. A l'esquerra de l'entrada, hi ha un llarg banc de pedra. En aquesta façana a la part superior i veiem quatre obertures amb barana de fusta (construcció posterior).
La façana sud es troba adjunta amb Cal Fustegueres.
Al mur oest hi ha un contrafort i un ull de bou, i culmina la façana el campanar de cadira molt refet els segles XVII i XVIII, amb una cornisa i frontó on hi ha una petita obertura de mig punt.
A la façana est hi ha l'absis semicircular on hi ha una finestra d'una sola esqueixada.
No podíem accedir a l’interior del que ens expliquen el següent :
-Un arc preabsidal obre la nau.
-Hi ha dues capelles a cada lateral.
-Incrustada en un mur hi ha una làpida funerària del segle XIII amb inscripcions llatines dedicades a un infant.
-És arrebossat i està pintat de blau, no ens estranya ja que en moltes cultures és el color més protector, actualment a l’Orient Mig, les portes pintades de blau protegeixen dels esperits malignes.
No la trobem esmentada com a lloc de culte dins la Parròquia de Torà, ni de l’Arxiprestat de la Segarra.
Els àrabs van lluitar per mantenir aquesta terra, que els ‘bons cristians’ han abandonat a la seva dissort.
Demanem a Santa Maria de Claret, que presenti davant el seu fill la nostra pregaria ; Senyor, allibera el teu poble.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.