SANTA MAGDALENA DE L’ESPELT A L’ANOIA

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, al costat de l’esglesiola dedicada a Santa Magdalena, al nucli de l’Espelt, dins del terme d’ Òdena a la comarca de l’Anoia. Malgrat la centralitat d’aquest espai, aquestes son terres del ‘forat negre’.

El topònim no és pacífic : uns defensen que deriva de la planta dita espelta, de la que diu el refranyer català : «Qui amb espelta va al molí, troba un lladre pel camí»: es diu perquè l'espelta és un cereal que minva molt (Rojals). Altres volen derivar-lo d’especulum ‘ espill, mirall, talaia’.

L’origen cal cercar-lo en el dit castell de l'Espelt, esmentat des del 996, que fou donat el 1014 per Sesnanda, senyora de Guardiola, a la mitra de Vic.

Estigué vinculat al domini de Montbui i el 1318 passà a domini reial, però molt aviat (1322) a la família Cardona, que en conservà la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim.

L'església de Santa Maria de l'Espelt està documentada des de 1472; l'advocació fou canviada al segle XVI (Santa Magdalena de l'Espelt) - moment en que es produeix una primera reedificació - i des d'aleshores fou sufragània de Sant Pere Apòstol d'Òdena fins que el 1855 es decidí d'erigir-la en parròquia, cosa que succeïa l’any 1877, se li assignà aleshores l'Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres.




Consta que l’edifici fou molt transformat als segles XIX i XX, el curiós campanar que ha esdevingut el seu tret més singular, va ser afegit l'any 1903.




Pensava mentre retratava aquesta esglesiola, que independent o no, aquest país, s’ha de repensar de dalt a baix.