Cercador
SANTA MAGDALENA DE BLANCAFORT ‘LA DISSORTADA’. LA CONCA DE BARBERÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava a Blancafort per retratar l’església de Santa Magdalena. En relació al topònim trobava versions contradictòries, un origen franc, blanchafort , amb la grafia aglutinada de blanc(a) i fort ‘fortalesa’; i un origen àrab de bal•d ‘poble, llogaret’ , i encara de al-gafr ‘ desert, deshabitat’.
Em dolia el cor la incúria infinita representada pel inevitable manyoc de fils, al que acompanyava en aquesta ocasió una bretolada en forma de pintada, ambdós elements atorguen una destacada puntuació al poble pel que fa a la menció DESTRALERS DE CATALUNYA.
Retratava únicament la portada on es planteja un retaule arquitectònic amb dobles columnes exemptes sobre un important basament , i un àtic precedit per una cornisa amb volutes, centrat per una fornícula.
Els carrers estrets es donen bufetades amb aquest formidable edifici de planta rectangular d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts (35 metres de llarg per 11metres d'amplada; 17 metres les capelles). L'estructura, malgrat la barroca volta de canó i l'ordre clàssic, resulta la més tradicional del gòtic català degut a l'esveltesa i amplària de la nau.
El campanar, tot de pedra, emergeix molt massís de l'angle dret formant torre vuitavada amb vuit finestrals.
L'església parroquial de Santa Magdalena de Blancafort, fou iniciada el 1793; el contracte per construir el temple porta data de 3 de juny de 1793 i fou pactat entre la vila i els mestres de cases Pere Joan Abelló d'Almoster i Aleix Thomàs de l'Espluga de Francolí.
Acabada el 1804, fou cremada el 1808 pels francesos a les ordres del general Suchet.
Llegim que al bell mig de l'església – que roman tancada, com per arreu dissortadament- es conservava la làpida sepulcral, avui recollida dins l'església, del cavaller Josep Anton de Minguella, un dels principals propulsors i costejadors de l'obra, en la que veïns van aportar imposat un vintè sobre les collites durant els sis anys que va costar aixecar l’església.
Penjaré la imatge a http://fineartamerica.com/ insistint en el MADE IN SPAIN
Em dolia el cor la incúria infinita representada pel inevitable manyoc de fils, al que acompanyava en aquesta ocasió una bretolada en forma de pintada, ambdós elements atorguen una destacada puntuació al poble pel que fa a la menció DESTRALERS DE CATALUNYA.
Retratava únicament la portada on es planteja un retaule arquitectònic amb dobles columnes exemptes sobre un important basament , i un àtic precedit per una cornisa amb volutes, centrat per una fornícula.
Els carrers estrets es donen bufetades amb aquest formidable edifici de planta rectangular d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts (35 metres de llarg per 11metres d'amplada; 17 metres les capelles). L'estructura, malgrat la barroca volta de canó i l'ordre clàssic, resulta la més tradicional del gòtic català degut a l'esveltesa i amplària de la nau.
El campanar, tot de pedra, emergeix molt massís de l'angle dret formant torre vuitavada amb vuit finestrals.
L'església parroquial de Santa Magdalena de Blancafort, fou iniciada el 1793; el contracte per construir el temple porta data de 3 de juny de 1793 i fou pactat entre la vila i els mestres de cases Pere Joan Abelló d'Almoster i Aleix Thomàs de l'Espluga de Francolí.
Acabada el 1804, fou cremada el 1808 pels francesos a les ordres del general Suchet.
Llegim que al bell mig de l'església – que roman tancada, com per arreu dissortadament- es conservava la làpida sepulcral, avui recollida dins l'església, del cavaller Josep Anton de Minguella, un dels principals propulsors i costejadors de l'obra, en la que veïns van aportar imposat un vintè sobre les collites durant els sis anys que va costar aixecar l’església.
Penjaré la imatge a http://fineartamerica.com/ insistint en el MADE IN SPAIN
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.