SANTA LLÚCIA DE LA RUBIOLA. VECIANA. L’ANOIA SOBIRANA.

Dins del terme de Veciana de 38,90 km² , situat a l’Anoia sobirana , s’entén perfectament aquella afirmació de la doctrina cristiana ‘ Déu està a tot arreu’, sense ànim d’exhaustivitat comptava les següents edificacions religioses
:
SANTA MARIA DEL CAMI
SANTA MARIA DE VECIANA
SANTA MARIA DE SEGUR
SANTA LLÚCIA DE LA RUBIOLA
Sant Salvador de Miralles
SANT PERE DESVIM
SANT PERE DE MONTFALCÓ EL GROS
SANT MIQUEL DE VECIANA
Sant Jaume de Durban
SANT JAUME D'ALBARELLS
Sant Gabriel de Veciana
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4900
Sant Cristòfol de Secanella
PERERES. LA SALLE
MARE DE DÉU DEL RAM. SEGUR
MARE DE DÉU DE LA CONCEPCIÓ O DE LES OLLES. LA RODA
CAPELLA DE MONTSERRAT DE BIURE/VIURE

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés al llogaret de Rubiola, el topònim sembla derivar del llatí rubĕŏla, ‘vermelleta’.

Ens explicaven que actualment no arriben a la desena les persones que viuen al indret.

Retratava el petit edifici de la Capella de Santa Llúcia, és de planta rectangular amb una petita capella, i està adossada al mur de migdia; té un campanaret d'espadanya simple sobre el mur de ponent , on hi ha l’accés mitjançant un portal de pedra ben treballada , a la llinda monolítica, hi ha un escut de pedra sorrenca, quasi desfet pels anys.



Està al davant de la casa de "Can Riera", i va ser el panteó d’aquesta família .

Quan ‘l’estructura eclesiàstica’ tenia sentit, depenia coma sufragània de Sant Pere de Montfalcó el Gros.

Costa trobar algun dels 169 habitants que hi viuen segons les dades censals a 31.12.2012, NOMÉS la omnipresència de Déu se’ns fa evident.

Fa el Josep una reflexió sobre ‘l’amor a Catalunya’, i l’abandó infinit d’una bona part de les seves terres; “obres són amors i no bones raons!”, diu la saviesa, això és d’aplicació general, no tant sols pels catalans, sinó també pel PP, que alhora que ha fet el boicot, que ens vols ESPAÑOLIZAR a la quitxalla, que ens vol prendre l’aigua de l’Ebre, que ens fa patir estretors i restriccions, ens nega el dret democràtic de decidir sobre el nostre futur.