Cercador
SANTA EUGÈNIA DE SANT JOAN DE PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésM’explicava la Maria les dificultats de caire tècnic per retratar l`església de Santa Eugènia de Sant Joan de Palamós, dita també ; Església de Santa Eugènia de Vila-romà, o Església de Sant Joan.
Apareix documentada l'any 1314 com a capella de Sant Joan; quan s'hi trasllada la parròquia de Santa Eugenia de Vilarromà (que ho era des de 1319) , es converteix en capella de La Pietat.
L'edifici actual es basteix el 1765, segons resa una inscripció, el període però va ser des de 1765 a 1810, i l’autor dels plànols fou el caputxí Joan Ranter. En aquella època Catalunya ja pot comerciar lliurement amb les colònies americanes, i això genera un flux econòmic, que es traduirà - entre moltes més manifestacions -, en la reconstrucció, restauració i/o aixecament d’esglésies, capelles, ermites i oratoris.
Sembla que en el darrer genocidi contra Catalunya, no va patir cap dany ressenyable.
L’any 1968, es fon obres de reforma, desapareix el púlpit, i es trasllada la base a una capella lateral amb funció de petit altar.
Un any més tard es fan les construccions adossades a l'absis que desfiguren el conjunt.
La descripció tècnica ens explica : Construcció d'una sola nau de 4 trams amb 3 capelles a cada costat i capçalera poligonal. La coberta de la nau i l'absis és de volta de canó amb llunetes apuntades. Una grossa motllura ressegueix el perímetre interromput per unes mènsules decorades (àngels i motius ornamentals). Als peus hi ha el cor que ha estat convertit en biblioteca. Els murs estan emblanquinats però els angles mostren els carreus ben escairats. La façana s'orienta a ponent i té una portalada decorada amb relleus escultòrics diversos: capitells pseudocorintis, una fornícula central amb la imatge de Santa Eugènia i, a banda i banda, unes grans gerres. A la llinda un escut amb l'emblema d'una torre. Al capdamunt un rosetó. Sobre la fornícula la data 1778. El campanar, a l'esquerra, és de planta quadrangular amb un pis d'esveltes arcades i de mig punt. El parament exterior és de carreuons i els murs estan consolidats per 8 contraforts.
Sou pregats d’ampliar, esmenar i/o corregit aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Apareix documentada l'any 1314 com a capella de Sant Joan; quan s'hi trasllada la parròquia de Santa Eugenia de Vilarromà (que ho era des de 1319) , es converteix en capella de La Pietat.
L'edifici actual es basteix el 1765, segons resa una inscripció, el període però va ser des de 1765 a 1810, i l’autor dels plànols fou el caputxí Joan Ranter. En aquella època Catalunya ja pot comerciar lliurement amb les colònies americanes, i això genera un flux econòmic, que es traduirà - entre moltes més manifestacions -, en la reconstrucció, restauració i/o aixecament d’esglésies, capelles, ermites i oratoris.
Sembla que en el darrer genocidi contra Catalunya, no va patir cap dany ressenyable.
L’any 1968, es fon obres de reforma, desapareix el púlpit, i es trasllada la base a una capella lateral amb funció de petit altar.
Un any més tard es fan les construccions adossades a l'absis que desfiguren el conjunt.
La descripció tècnica ens explica : Construcció d'una sola nau de 4 trams amb 3 capelles a cada costat i capçalera poligonal. La coberta de la nau i l'absis és de volta de canó amb llunetes apuntades. Una grossa motllura ressegueix el perímetre interromput per unes mènsules decorades (àngels i motius ornamentals). Als peus hi ha el cor que ha estat convertit en biblioteca. Els murs estan emblanquinats però els angles mostren els carreus ben escairats. La façana s'orienta a ponent i té una portalada decorada amb relleus escultòrics diversos: capitells pseudocorintis, una fornícula central amb la imatge de Santa Eugènia i, a banda i banda, unes grans gerres. A la llinda un escut amb l'emblema d'una torre. Al capdamunt un rosetó. Sobre la fornícula la data 1778. El campanar, a l'esquerra, és de planta quadrangular amb un pis d'esveltes arcades i de mig punt. El parament exterior és de carreuons i els murs estan consolidats per 8 contraforts.
Sou pregats d’ampliar, esmenar i/o corregit aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.