Cercador
SANT VICENÇ DE CASTELLBELL, PROP DEL CEMENTIRI.
Un relat de: Antonio Mora VergésEn diuen els de Castellbell i el Vilar, ‘l’ermita’, malgrat que té manifestament les proporcions d’un temple parroquial.
Li ‘teníem ganes’ els del coneixercatalunya, que l’hem vista moltes vegades des de l’autopista, en el nostre anar i venir.
Tot acaba arribant pels seus passos comptats, i en ocasió de recollir imatges del runam de Sant Fermi i Sant Pere, al límit de les comarques del Vallès Occidental i el Bages, se’m feina l’hora de dinar i ho feia al Bures, davant del riu i el pont.
M’explicaven que actualment el castell és del metge del poble, i pel que fa a la casa coneguda com ‘la torre’ que va pertànyer al propietari de la fabrica Burés, Josep Maria Juncadella i Burés; l’actual propietari és fill d’un dels antics treballadors de la fàbrica. M’agradaria tenir ocasió de visitar el Castell i ‘la torre’. Queda dit.
Aclarit el sistema per accedir fins a Sant Vicenç, just abans d’incorporar-se a la carretera en direcció Manresa; acompleixo finalment el vell desig del coneixercatalunya, i recullo imatges del temple, del cementiri, del pont des de l’alçada, del castell i ‘la torre’,...
Hi ha respecte d’aquest temple una notable confusió; l’actual edifici, d’aspecte senzill, fou construït al segle XVII. El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi de Montserrat.
S’esmenta Castellbell però des del 924; de forma expressa es parla de ‘parròquia de Sant Vicenç’ l’any 1.685 amb motiu de la visita del bisbe Pasqual, en el document s’esmenten entre altres capelles la de Sant Miquel del castell [ advocació típicament castellera que hem trobat per arreu ].
Hom pensa que aquesta església, situada prop de l’actual cementiri municipal, va ser edificada abans de la visita del esmentat bisbe, i exercia com església parroquial, i eren sufragànies seves Sant Cristòfol, i Santa Maria del Vilar [ aquesta darrera actuarà com a parròquia d’ençà de la segona meitat del segle XIX fins l’any 1961, en que la parroquialitat passa al temple de Sant Antoni Maria claret ,al Borràs.
Malgrat que l’entusiasme em fa passar el fred, arriba l’hora de tornar a casa, refaig el camí, i des de la carretera m’acomiado – una vegada més – de Castellbell i el Vilar, i del Bages.
Li ‘teníem ganes’ els del coneixercatalunya, que l’hem vista moltes vegades des de l’autopista, en el nostre anar i venir.
Tot acaba arribant pels seus passos comptats, i en ocasió de recollir imatges del runam de Sant Fermi i Sant Pere, al límit de les comarques del Vallès Occidental i el Bages, se’m feina l’hora de dinar i ho feia al Bures, davant del riu i el pont.
M’explicaven que actualment el castell és del metge del poble, i pel que fa a la casa coneguda com ‘la torre’ que va pertànyer al propietari de la fabrica Burés, Josep Maria Juncadella i Burés; l’actual propietari és fill d’un dels antics treballadors de la fàbrica. M’agradaria tenir ocasió de visitar el Castell i ‘la torre’. Queda dit.
Aclarit el sistema per accedir fins a Sant Vicenç, just abans d’incorporar-se a la carretera en direcció Manresa; acompleixo finalment el vell desig del coneixercatalunya, i recullo imatges del temple, del cementiri, del pont des de l’alçada, del castell i ‘la torre’,...
Hi ha respecte d’aquest temple una notable confusió; l’actual edifici, d’aspecte senzill, fou construït al segle XVII. El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi de Montserrat.
S’esmenta Castellbell però des del 924; de forma expressa es parla de ‘parròquia de Sant Vicenç’ l’any 1.685 amb motiu de la visita del bisbe Pasqual, en el document s’esmenten entre altres capelles la de Sant Miquel del castell [ advocació típicament castellera que hem trobat per arreu ].
Hom pensa que aquesta església, situada prop de l’actual cementiri municipal, va ser edificada abans de la visita del esmentat bisbe, i exercia com església parroquial, i eren sufragànies seves Sant Cristòfol, i Santa Maria del Vilar [ aquesta darrera actuarà com a parròquia d’ençà de la segona meitat del segle XIX fins l’any 1961, en que la parroquialitat passa al temple de Sant Antoni Maria claret ,al Borràs.
Malgrat que l’entusiasme em fa passar el fred, arriba l’hora de tornar a casa, refaig el camí, i des de la carretera m’acomiado – una vegada més – de Castellbell i el Vilar, i del Bages.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.