SANT SIMÉO ESTILITA DE MASSOTERES. LA SEGARRA INFINITA. CATALUNYA

L’ Àngela Llop Farré retratava les restes de l’església romànica de Sant Simeó de Massoteres situada al recinte del cementiri vell, com succeïa a Bellvei, també aquí se’ns havia passat aquest edifici religiós que acollia el culte a Sant Siméo Estilita Anacoreta – infreqüent en terres catalanes - en la nostra visita.

El topònim vindria de l’àrab mànzal sutur ( refugi fortificat ) segons la tesis de Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - 10 d'agost de 2009 ), que dona com a possible l’Albert Turull i Rubinat, en el seu excel•lent treball ‘Topònims de la Vall del Llobregós’.

Les cròniques diuen que l’edifici s’alçava al segle XI, té – encara - l’absis ornat amb arcuacions llombardes en grups de dues o tres entre lesenes; al centre del semicilindre absidal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.



A l’interior l’aspecte d’abandó i ruïna resulta dolorós quasi de forma física.



L’espectacle dels diners malgastats per la Candidatura Olímpica de Madrid, afegit als ‘sobres del Barcenas’ , i als continus escàndols de corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, son clarament un escarni [Escrache] fet tant a les persones físiques, com al patrimoni Històric comú.