Cercador
SANT SALVADOR DE SABADELL
Un relat de: Antonio Mora VergésNo trobava per enlloc – i de segur existeixen – els motius que portaven a aixecar l'any 1955 l’església dedicada a Sant Salvador, mitjanera amb la torre Turull, i límit de la ciutat amb l’esvoranc del riu.
Se’l descriu com : Temple parroquial d'estil neoromànic amb alguns elements de gust gòtic.
La composició està dominada per una torre quadrada exempta i un gran porxo d'accés. La façana està construïda amb pedra, és de paraments llisos i estructura compacte.
L'obra escultòrica és de Camil Fàbregas. Els temes dels capitells de la nau són religiosos, amb representació dels apòstols; els del cor amb àngels i músics; en el campanar els signes del zodíac i les quatre edats de l'home i en el claustre temes de Sabadell.
Quan al topònim Sabadell hi ha força teories :
Que prové justament de primitiva l'església de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
Durant l'edat mitjana el nucli de població es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construïdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.
Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és al 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès.
Les primeres cases es feren entorn de dos centres d'atracció: l'església i el mercat. Apinyats al darrera de l'església van sorgir els primers carrerons estrets, curts i irregulars. A l'entorn de l'espai obert on es feia el mercat van anar alineant-se, encara que també irregularment, les cases que convertirien el mercat en plaça.
Que el nom Sabadell es deu precisament al dia de la setmana en què tenia lloc el mercat: el dissabte, en llatí sabbatum (sabbatellum n'és un diminutiu). Així el mercat, on acudien pagesos de tot el Vallès, serà alhora que el motor econòmic de Sabadell, l’origen del seu nom.
La primera notícia documentada que se'n té és de l'any 1111. Se'l coneixia amb el nom de "Forum Sabatelli". A l'espai obert on es feia es va anar configurant el que seria la Plaça Major, on el mercat es faria durant més de vuit-cents anys, fins que a l'any 1930 es construí l'actual Mercat.
Que ve del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
Que sorgeix de l'expressió ipso uadell , extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.
La ceba que s’incorpora a l’escut heràldic segueix la tradició dels ‘escuts parlants’, dels que el millor que podem dir és que son poc o gens originals.
Se’l descriu com : Temple parroquial d'estil neoromànic amb alguns elements de gust gòtic.
La composició està dominada per una torre quadrada exempta i un gran porxo d'accés. La façana està construïda amb pedra, és de paraments llisos i estructura compacte.
L'obra escultòrica és de Camil Fàbregas. Els temes dels capitells de la nau són religiosos, amb representació dels apòstols; els del cor amb àngels i músics; en el campanar els signes del zodíac i les quatre edats de l'home i en el claustre temes de Sabadell.
Quan al topònim Sabadell hi ha força teories :
Que prové justament de primitiva l'església de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
Durant l'edat mitjana el nucli de població es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construïdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.
Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és al 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès.
Les primeres cases es feren entorn de dos centres d'atracció: l'església i el mercat. Apinyats al darrera de l'església van sorgir els primers carrerons estrets, curts i irregulars. A l'entorn de l'espai obert on es feia el mercat van anar alineant-se, encara que també irregularment, les cases que convertirien el mercat en plaça.
Que el nom Sabadell es deu precisament al dia de la setmana en què tenia lloc el mercat: el dissabte, en llatí sabbatum (sabbatellum n'és un diminutiu). Així el mercat, on acudien pagesos de tot el Vallès, serà alhora que el motor econòmic de Sabadell, l’origen del seu nom.
La primera notícia documentada que se'n té és de l'any 1111. Se'l coneixia amb el nom de "Forum Sabatelli". A l'espai obert on es feia es va anar configurant el que seria la Plaça Major, on el mercat es faria durant més de vuit-cents anys, fins que a l'any 1930 es construí l'actual Mercat.
Que ve del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
Que sorgeix de l'expressió ipso uadell , extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.
La ceba que s’incorpora a l’escut heràldic segueix la tradició dels ‘escuts parlants’, dels que el millor que podem dir és que son poc o gens originals.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.