SANT SALVADOR DE L'AVENCÓ . AIGUAFREDA. VALLÈS ORIENTAL.

Començava la recollida d'imatges al terme d'Aiguafreda; hi ha feina per dies; començava remuntant la riera de la Vall d'Avencò ; el topònim és un diminutiu d'avenc, i en alguna és sinònim del mot riera, estaríem davant d'una redundància, la riera de la ‘riera' .

Enmig d'un mar de cases ‘noves' , prop de la riera que li va donar el nom s'alça l'ermita de Sant Salvador; en la seva qualitat de capella rural, mai ha tingut sagrera [terreny sagrat, habitualment d'unes trenta passes, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades ], aquesta circumstància ha propiciat que estigui quasi enganxada als edificis veïns, tant al costat del mati, com a la part posterior.

La Capella de Sant Salvador de l'Avencó , surt esmentada el 899 en l'acta de consagració de l'antiga parròquia de Sant Martí. Una escriptura del 1154 parla de l'església de Sant Salvador prop d'un torrent en època de pluges.

Està construïda amb carreus grossos d'arenosa vermellosa i formada per una nau capçada a llevant per un absis rectangular coberta per una volta de canó. Un campanar d'espadanya sobre la façana de mig jorn embelleix la porta de la façana principal. L'habitual porta lateral dels monuments romànics està tapiada.

És un edifici rectangular amb l'antiga porta a migdia i la moderna a ponent; ha estat restaurada i s'hi celebra el culte en dates i ocasions puntuals. La manca - angoixant de preveres - ajuda poc pel que fa al manteniment de l'activitat i la pràctica religiosa en moltes de les nostres ermites, capelles, i esglésies.

És una paradoxa tràgica que quan els habitants de l'indret eren pocs, llocs com Sant Salvador eren plens de vida, i avui quan està envoltada de modernes edificacions residencials, puguem sentir-nos satisfets pel sol fet de mantenir l'edifici dempeus.

Us sona ?. Qui quan pot no vol, quan vol no pot !

© Antonio Mora Vergés