Cercador
SANT SADURNI DEL GRAU. GUIXERS. EL SOLSONÈS SOBIRÀ
Un relat de: Antonio Mora Vergésla Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a l’ampli descampat que sobre davant la que fou parroquia de Vilamantells; l’església romànica de Sant Serni, anomenada també de Santa Maria del Grau. El topònim Grau és molt comú, té un sentit d’esglaó.
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals i faixons. Té al costat de l’epístola una porta romànica, aparedada, de doble dovellat, visible a l’exterior. L’espadanya resta situada a la paret contraria a l’absis, façana oest, en la qual s’obre la porta actual. A la paret sud és visible encara l’obertura que hom suposa de la porta original. L’absis no té cap ornament, és semicilíndric, però no posseeix arcuacions ni reforços.
Hi ha indicis que fan pensar que el cos primitiu, de planta rectangular, i l’absis poden ésser del segle XI; al segle XII, tindria lloc la primera ‘modificació’ que va consistir en elevar un metre les parets i obrar la volta de canó.
Enfront de la porta actual s’estén el petit fossar, antigament rodejava l’església, a judicar pels enterraments que trobàrem al peu de l’absis en una prospecció realitzada el 1947, avui però, la paret que clou el cementiri es limita al sector oest , i al de migjorn prop de la porta original.
La primera notícia documentada és del 13 d’octubre de 1064, quan Armegol III comte d’Urgell i la seva muller Adalerta, la van cedir al cenobi de Sant Llorenç.
Sant Serni del Grau, esdevindrà temple parroquial en el període entre 1297 i 1593, quan com a conseqüència de la supressió del monestir de Sant Llorenç, va passar a formar part juntament amb la de Santa Creu d'Ollers, de la parròquia de Guixers.
Té un accés senzill, a uns dos quilòmetres de la vila de Sant Llorenç de Morunys, en el camí asfaltat que mena fins a l’escales del santuari de Nostra Senyora de Lord.
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals i faixons. Té al costat de l’epístola una porta romànica, aparedada, de doble dovellat, visible a l’exterior. L’espadanya resta situada a la paret contraria a l’absis, façana oest, en la qual s’obre la porta actual. A la paret sud és visible encara l’obertura que hom suposa de la porta original. L’absis no té cap ornament, és semicilíndric, però no posseeix arcuacions ni reforços.
Hi ha indicis que fan pensar que el cos primitiu, de planta rectangular, i l’absis poden ésser del segle XI; al segle XII, tindria lloc la primera ‘modificació’ que va consistir en elevar un metre les parets i obrar la volta de canó.
Enfront de la porta actual s’estén el petit fossar, antigament rodejava l’església, a judicar pels enterraments que trobàrem al peu de l’absis en una prospecció realitzada el 1947, avui però, la paret que clou el cementiri es limita al sector oest , i al de migjorn prop de la porta original.
La primera notícia documentada és del 13 d’octubre de 1064, quan Armegol III comte d’Urgell i la seva muller Adalerta, la van cedir al cenobi de Sant Llorenç.
Sant Serni del Grau, esdevindrà temple parroquial en el període entre 1297 i 1593, quan com a conseqüència de la supressió del monestir de Sant Llorenç, va passar a formar part juntament amb la de Santa Creu d'Ollers, de la parròquia de Guixers.
Té un accés senzill, a uns dos quilòmetres de la vila de Sant Llorenç de Morunys, en el camí asfaltat que mena fins a l’escales del santuari de Nostra Senyora de Lord.
Comentaris
-
Sadurni, Serni, Cerni,... parlem del mateix[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 09-12-2011 | Valoració: 10
El nom del Sant és Sadurní, en alguns llocs se l’anomena Serni, diria que emprant un mot ‘familiar’, i certament Cerni és una reminiscència d’aquella prohibició de parlar, escriure , i fins tot pensar en català, de la que l’any 2.014 els Espanyols en celebraran els primers 300 anys.
-
Correcció[Ofensiu]daphne | 08-12-2011
Possiblement hi ha una errada al títol del relat, en lloc de Sant Sadurnir del Grau ,deu ser Sant Cerni del Grau.
Bon feina, jo que sóc de les rodalies m'ajuda a conèixer-ho millor . Gràcies
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.