Cercador
Sant Sadurní de Sovelles. Terme de les Llosses.Girona
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem acabant la feina per aquest quasi infinit terme de les Llosses, anant i venint, pujant i baixant, i fent sempre camí. El topònim segons alguns estudiosos deriva de la paraula àrab al-jauzat " camins" .
Quan a la resta de topònims : Santa Maria de Matamala, Sant Martí de Vinyoles de Portavella, Sant Vicenç de Maçanós, Sant Sadurní de Sovelles , Sant Esteve de Vallespirans, Sant Esteve de Comià, Santa Margarida de Vinyoles,... espero comptar amb la col·laboració d'alguns lectors/es.
M'endinsava per una pista de ciment, que en un recorregut senzill i meravellós alhora, en portarà fins un paratge pla, en el que llueix de forma especial l'antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles , que es troba a 970 m d'altitud, al SE del terme, als vessants N del Massagalls, ja prop del Ter.
És documentada des del 925 (Sovezillas),quan el bisbe Jordi la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll.
Fou reedificada en 1714-17. En la seva demarcació hi havia importants masos, com la Sala, el Grau, el Camp, l'Aliguer, l'Om, el Prat, la Plana, les Muntades, la Vinyassa i altres, que en la seva gran majoria són tancats. Prop de l'església hi ha un nucli de quatre o cinc cases, amb l'Hostal, que s'alça davant del cementiri.
Una vella tradició local diu que abans l'església era dedicada a sant Martí i situada prop de la Vinyassa, a una hora de l'actual; és possible que es tractés de dues esglésies diferents, la segona de les quals desapareguda.
L'església tancada, presenta un bon estat de manteniment; de la casa propera ens contesten únicament dos gran gossos, que tindrem de companys mentre cerquem els millors indrets per fer fotografies, atesa l'hora i la intensa calor.
El turisme " cultural" associant sovint a l'anomena`t turisme rural, necessita un mínim de hardware " de material" :
Informació sobre els llocs a visitar.
Dades històriques i tècniques.
Accés a l'interior dels edificis.
I, si fos possible l'explicació d'un guia local.
Tot plegat, una mínima inversió que permetria consolidar els llocs de treball, en la restauració i la Hosteleria.
A qui correspongui.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.