SANT SADURNI DE MALANYEU. EL BERGUEDÀ

Anàvem la Rosa Planell i el Miquel Pujol a la recerca de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu; la població és avui un dels municipis del terme de la Nou del Bergueda.

S’hi arriba des de Berga en direcció a Guardiola, passades la Tèrmica i les mines de Fígols hi ha una construcció mig enrunada a la esquerra de la carretera i a mà dreta hi ha un trencall senyalitzat, que mitjançant una carretera molt enrevessada i amb pendent ens hi condueix. Val la pena admirar el bosc i els arbres que ens envolten.

El poble està situat a 999 metres d’alçada a banda i banda de la riera del seu nom, sota els cingles de la Rota, el Graell de cal Pigot i la Foradada.




El nucli principal és un grup de cases, sis com a màxim, al voltant de l’església de Sant Sadurní. La resta de la població són cases disseminades en el terme. El lloc és de feréstega bellesa. Pertany al Bisbat de Solsona.

És un edifici d’origen romànic, de mides mitjanes. La primera notícia relativa de l’església és del segle X, a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell on surt amb el nom de Malanguez. Consta d’una nau rectangular i la capçalera formada per un absis semicircular coronat per un fris d’arcuacions cegues, de dovelles petites, que reposen sobre minúscules mènsules i que posteriorment fou sobrealçat.

El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII. Al seu costat com en gran part de les esglésies romàniques hi ha el fossar. Actualment s’ha afegit a la paret del temple una construcció de nínxols d’enterrament. Tota ella està molt reformada i exteriorment és difícil apreciar la primitiva construcció.

Conserva un retaule barroc de l’any 1714 amb escenes del martiri de Sant Sadurní.

Sant Sadurní, també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. Hi ha gran quantitat d’esglésies sota la seva advocació principalment al Bisbat d’Urgell.