SANT ROMÀ DE SAU. IMATGE DEL PASSAT

L’Antoni Pladevall Font, penjava una imatge de Sant Romà de Sau, datada l’any 1958, que forma part de la història de Catalunya.




Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917.

L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües.

De l’església que tingué categoria de parròquia llegia : està orientada d'est a oest, com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic.

És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards.

A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants.

Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament.

Agraïm la gentilesa de l’Antoni Pladevall Font en deixar-nos conèixer i compartir aquesta imatge.