SANT QUIRZE DE PEDRET. CERCS. EL BERGUEDA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Rebia la crònica de la sortida que portava al Tomàs Irigaray Lopez, fins a l’església de Sant Quirze de Pedret, l’edifici està reconegut com un dels millors exemplars preromànics de Catalunya, apareix documentada des del 983.

Hom pensa que el temple devia ésser aixecat a l'època de la conquesta cristiana del país, i fou ampliat al segle X, amb absis laterals que tenen planta de ferradura i també arcs de ferradura en les seves obertures, típics de les construccions mossàrabs.



El seu presbiteri és carrat, i el conjunt de l'obra té planta basilical. En època romànica (segle XII) foren reforçats els murs originals per a poder cobrir amb volta la nau central, hom modificà una de les naus antigues i construí el portal nou amb arquivoltes sobre columnes.



De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.

Es conserva al Museu d'Art de Catalunya la decoració pictòrica primitiva, amb temes d'un orant dins un cercle i un genet armat de casc i llança seguit d'un peó i un gos i un clergue barbut que sosté un llibre, que responen a l'època preromànica. I, al Museu Diocesà de Solsona la segona, romànica, amb la composició de les verges prudents i les verges folles i altres restes d'escenificació, d'una gran vivesa de color, que ha donat al seu autor – desconegut - el nom de Mestre de Pedret.

L’any 1959 el bisbat de Solsona la cedeix a la Diputació de Barcelona que n’encarrega la restauració a Camil Pallàs I Arissa; per als que ens estimem el romànic el resultat d’aquests treballs és força decebedor .
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html

Al 1989 es fan noves intervencions emfatitzant també en aspectes d'interpretació, protecció i difusió. Així una part dels treballs son d'investigació arqueològica per millorar el coneixement de la seva història i ajudar a fixar criteris sobre la seva restauració.

El criteri seguit respecte a la conservació d'elements posteriors ha estat respectar al màxim l'estructura de finals del segle XI.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6917 Relats

1201 Comentaris

5463498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com