Cercador
SANT POL D’ARENYS DE LLEDÓ. EL MATARRANYA. TEROL
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún em feia arribar imatges i dades de l’ Ermita de Sant Pol d’Arenys de Lledó a la comarca del Matarranya, juntament amb l’advocació de Sant Hipolito, "Sant Pol", l’ermita acull la devoció a la Mare de Déu del Refugi de Pecadors, que iniciava l’any 1.647 Carlos Auruch, alferes italià, quan des Calaceit arribava fins aquest indret amb una imatge de Nostra Senyora, quedant-se a viure en aquest lloc com a ermità, pel que aqui va quedar dipositada la santa imatge, concedint des d’aleshores molts favors i miracles als fidels
S’hi accedeix des de la carretera ET-V-3341, a una distància de 1,1 km, per camí asfaltat en un primer tram, continuant per pista blanca fins arribar a l'ermita situada a uns 6 km de la població, , dalt d’un turó, , pas obligat de l'antic camí entre Calaceit i Arenys , des del que s'albira un bell paisatge.
La construcció que es conserva ha de ser del segle XVIII, podent veure sobre un petit va una inscripció amb la data de 1.721.
La descripció ens diu ; església d'una sola nau , de cinc trams , separada per arcs de mig punt amb testera recte . Els arcs formers recolzen sobre pilastres adossades al mur . Als peus un cor al qual s'accedeix per una escala adossada al mur . La coberta de la nau , es resol amb sostre a dues aigües de fusta i la capella adossada al segon tram del costat nord , de planta quadrada , es cobreix amb cúpula sobre petxines .
Construcció de maçoneria . La portada , que es troba a la part central del mur Sud , presenta forma d'arc de triomf : dues pilastres emmarquen un arc de mig punt adovellat en la clau apareix inscrita la data de 1711 y les sigles IHS el monograma més utilitzat per referir-se a Jesucrist . La façana es remata amb una cornisa de fusta i una espadanya amb un ull per la campana . Annex a l'ermita hi ha la casa de l'ermità , gairebé de la mateixa mida .
Quan al topònim hom defensa la relació amb el lledoner, arbre del que trobareu aquí algunes dades interessants :
http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-lledoner/El-lledoner-l-arbre-de-les-forques
La solitud del indret provocava l’any 2000 l’absoluta impunitat pel robatori d’una de les talles.
S’hi accedeix des de la carretera ET-V-3341, a una distància de 1,1 km, per camí asfaltat en un primer tram, continuant per pista blanca fins arribar a l'ermita situada a uns 6 km de la població, , dalt d’un turó, , pas obligat de l'antic camí entre Calaceit i Arenys , des del que s'albira un bell paisatge.
La construcció que es conserva ha de ser del segle XVIII, podent veure sobre un petit va una inscripció amb la data de 1.721.
La descripció ens diu ; església d'una sola nau , de cinc trams , separada per arcs de mig punt amb testera recte . Els arcs formers recolzen sobre pilastres adossades al mur . Als peus un cor al qual s'accedeix per una escala adossada al mur . La coberta de la nau , es resol amb sostre a dues aigües de fusta i la capella adossada al segon tram del costat nord , de planta quadrada , es cobreix amb cúpula sobre petxines .
Construcció de maçoneria . La portada , que es troba a la part central del mur Sud , presenta forma d'arc de triomf : dues pilastres emmarquen un arc de mig punt adovellat en la clau apareix inscrita la data de 1711 y les sigles IHS el monograma més utilitzat per referir-se a Jesucrist . La façana es remata amb una cornisa de fusta i una espadanya amb un ull per la campana . Annex a l'ermita hi ha la casa de l'ermità , gairebé de la mateixa mida .
Quan al topònim hom defensa la relació amb el lledoner, arbre del que trobareu aquí algunes dades interessants :
http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-lledoner/El-lledoner-l-arbre-de-les-forques
La solitud del indret provocava l’any 2000 l’absoluta impunitat pel robatori d’una de les talles.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.