SANT PERE D’OS DE CIVIS. VALLS DE VALIRA.ALT URGELL

Os de Civis, també dit Aos de Civis, i antigament Os d’Urgell és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell. Té un cens de població aproximadament de 140 habitants i estadísticament el nombre va creixent.

Os de Civis és en la vall d’Aos , a 1493 m. d’alçada , conforma l’anomenada coma de Setúria dins la conca del riu Aos, tributari del Valira. La població està en el vessant andorrà administrativament però, sempre ha estat catalana i els seus límits mai s’han disputat. Només s’hi pot arribar mitjançant la carretera de Sant Julià de Lòria, i els serveis bàsics depenen d’Andorra. La comunicació amb la resta del municipi és molt difícil , ens expliquen a l’oficina d’informació que hauríem de pujar al coll de Conflent, per una pista de terra, de la que no ens poden garantir ni la continuïtat, ni la qualitat.

El topònim no és gens pacífic per als ‘especialistes’ :
A) Un sector defensa una procedència àrab hàush ‘ lloc per al bestiar, pleta’
B) Majoritàriament se’l considera d’origen preromà; la forma antiga del nom és Aós, la qual apareix en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX). Es relacionable amb el nom basc Aós o Agós, que apareix a Navarra (cf. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 8).

Pertanyia al vescomtat de Castellbó. Al 1982 al veure’s incomunicats per les fortes riuades es va constituir l’Associació d’Amics d’Aos de Civis que va ajudar a la restauració de les cases del poble , i va aconseguir alguna subvenció per restaurar l’església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, de la que ens diuen que era potser abans un castell.



Malgrat els seus orígens romànics l’església no apareix documentada fins l’any 1312. Edifici medieval molt modificat en èpoques posteriors. Consta d’una nau rectangular amb tres capelles laterals al costat nord, i coberta de fusta.

La nau està capçada a llevant per un presbiteri i una sagristia trapezoïdal que substitueixen l’antic absis semicircular espai ara ocupat per la sagristia. El porxo original, situat a les façanes de llevant i de migdia ha estat reconstruït al segle XX.

Les obertures originals són dues finestres de doble esqueixada i un ull de bou situades a la façana. El campanar situat al costat de l’entrada, presenta unes característiques de fortificació. És de planta quadrada amb dos pisos i espitllera al primer pis i quatre finestres al segon.




Sens fa difícil entendre la complaença de la població pel que fa als graffitis, actitud que suposem. atès el fet que la majoria de les cases són al redós de l’església.