Cercador
SANT PERE DE MADRONA. EL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Josep Antoni Uriz ens envia unes magnifiques imatges de Sant Pere de Madrona; el topònim pot tenir relació amb la deessa Juno, que els romans anomenaven Matrona, i que es tenia per protectora de les dones casades. El nom en la parla corrent s’emprava per referir-se a les dones molt respectades.
L'església i les restes del Castell de Madrona els trobem situat dalt d’un turó 550 metres d’alçada, just damunt de l’actual població que conserva el mateix nom.
imatge des de la creu de terme , que ha estat recuperada al maig del 2011.
L'original, força degradada, és una obra del segle XV d'estil gòtic flamíger que desprès de la seva restauració serà exposada a l'església de Madrona.
El lloc s’esmenta en l'acta de la consagració de la catedral d'Urgell, el 839. Vers l’any 1.000 pertanyia entre d’altres al comte d'Urgell. El 1099, Gombau i la seva esposa, la comtessa Adelaida, van cedir aquesta parròquia a Santa Maria de Solsona, donació que es confirmà vers el 1102 pel comte d'Urgell Ermengol V, i la comtessa Maria Pérez Ansúrez, que fou especialment esplèndida a favor de l'Església de Solsona. El 1283 ho ratificarà encara Ermengol IX.
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l'absis cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva.
L'absis, rodó, s'assenta damunt d'un podi de 3,20 m. d'alçada fet amb carreus en filades i que en la part que no hi ha roca (banda sud), és reforçat per quatre petits podis més construïts en pedres rústegues formant escala de 5, 40, 25 i 25 cm.
La decoració exterior consisteix en 8 columnes lleugerament embegudes 1 dos quarts de columna als punts d'unió amb la nau fetes amb mòduls de diferent alçada sense seguir les filades de carreus de la nau. A la part superior, entre columna hi columna hi ha dos arcs cecs damunt els quals hi ha una cornisa formada per dos tors separats per un escòcia.
A l'interior el presbiteri està a un nivell força superior que el terra de la resta de la nau docs a sota hi ha una cripta. Shi accedia per dues escales laterals avui desaparegudes.
L'absis té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat.
La porta d'accés a l'església s'obre al frontis però està descentrada cap a la banda sud a causa d'una voluminosa punta de roca que sobresut a la banda exterior, amagant-lo en part.
La dita portalada és d'arc de mig punt adovellat i més baix a l'exterior que a l'interior, que també és de mig punt adovellat i independent de l'arc exterior a causa de la seva major alçada.
Damunt de la porta però desplaçada cap a l'esquerra respecte a la vertical d'aquesta, hi ha una finestra, geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a l'interior. La columna que la migparteix no té base i amb forma de prisma quadrangular amb els angles bisellats. El capitell és trapezoidal amb la cara frontal treballada en dues formes arrodonides en degradació. Damunt d'aquest capitell la finestra es tanca mitjançant dos arcs de mig punt monolítics.
El conjunt de runes que el temps va degradant- s'han ensorrat completament l'antic castell de Madrona i la casa rectoral- amb la inacció còmplice dels que haurien de vetllar per la seva conservació, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional mitjançant un decret publicat al BOE el 5 de maig de 1.949
L'església i les restes del Castell de Madrona els trobem situat dalt d’un turó 550 metres d’alçada, just damunt de l’actual població que conserva el mateix nom.
imatge des de la creu de terme , que ha estat recuperada al maig del 2011.
L'original, força degradada, és una obra del segle XV d'estil gòtic flamíger que desprès de la seva restauració serà exposada a l'església de Madrona.
El lloc s’esmenta en l'acta de la consagració de la catedral d'Urgell, el 839. Vers l’any 1.000 pertanyia entre d’altres al comte d'Urgell. El 1099, Gombau i la seva esposa, la comtessa Adelaida, van cedir aquesta parròquia a Santa Maria de Solsona, donació que es confirmà vers el 1102 pel comte d'Urgell Ermengol V, i la comtessa Maria Pérez Ansúrez, que fou especialment esplèndida a favor de l'Església de Solsona. El 1283 ho ratificarà encara Ermengol IX.
A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l'absis cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva.
L'absis, rodó, s'assenta damunt d'un podi de 3,20 m. d'alçada fet amb carreus en filades i que en la part que no hi ha roca (banda sud), és reforçat per quatre petits podis més construïts en pedres rústegues formant escala de 5, 40, 25 i 25 cm.
La decoració exterior consisteix en 8 columnes lleugerament embegudes 1 dos quarts de columna als punts d'unió amb la nau fetes amb mòduls de diferent alçada sense seguir les filades de carreus de la nau. A la part superior, entre columna hi columna hi ha dos arcs cecs damunt els quals hi ha una cornisa formada per dos tors separats per un escòcia.
A l'interior el presbiteri està a un nivell força superior que el terra de la resta de la nau docs a sota hi ha una cripta. Shi accedia per dues escales laterals avui desaparegudes.
L'absis té una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat.
La porta d'accés a l'església s'obre al frontis però està descentrada cap a la banda sud a causa d'una voluminosa punta de roca que sobresut a la banda exterior, amagant-lo en part.
La dita portalada és d'arc de mig punt adovellat i més baix a l'exterior que a l'interior, que també és de mig punt adovellat i independent de l'arc exterior a causa de la seva major alçada.
Damunt de la porta però desplaçada cap a l'esquerra respecte a la vertical d'aquesta, hi ha una finestra, geminada a l'exterior i d'arc de mig punt adovellat a l'interior. La columna que la migparteix no té base i amb forma de prisma quadrangular amb els angles bisellats. El capitell és trapezoidal amb la cara frontal treballada en dues formes arrodonides en degradació. Damunt d'aquest capitell la finestra es tanca mitjançant dos arcs de mig punt monolítics.
El conjunt de runes que el temps va degradant- s'han ensorrat completament l'antic castell de Madrona i la casa rectoral- amb la inacció còmplice dels que haurien de vetllar per la seva conservació, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional mitjançant un decret publicat al BOE el 5 de maig de 1.949
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.