SANT PERE DE LES ROQUES. LÍMITS DE LA CONCA DE BARBERÀ

Havíem dinat a l'Hostal Colomí de les Germanes Camps, i fèiem via la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l'Antonio Mora Vergés, cap al llogaret de les Roques d'Aguiló a la fondalada de la riera de Clariana.

D'aquest indret que es troba encara en terres de la comarca de la Conca de Barberà, destaquen l'església romànica de Sant Pere de les Roques, d'una nau sobrealçada, que fou la parroquial d'Aguiló fins el segle XIV. L'edifici constava d'una única nau, coberta amb volta de canó i, capçada per un absis semicircular i tenia una cripta subterrània. Actualment, de la nau tan sols en resta una part, entre la porta d'accés que s'obrí a finals del segle XIX i l'absis, conservant el cimbori. Fa mal de cor la visió patètica de Sant Pere de les Roques.

Altrament l'antic Casal dels Requesens, és un notable edifici rectangular de planta baixa, dos pisos i golfes corresponent a una edificació renaixentista dels segles XVI-XVII, amb teulada a quatre vessants. Presenta un gran portal adovellat amb un escut i la data de 1586 a la dovella central. Les finestres del segon pis presenten trencaaigües motllurats típics del Renaixement.

El lloc, a l'ombra de Santa Fe del Montfred, en terres de la Segarra, fa límit amb la comarca de l'Anoia, i depèn avui de Santa Coloma de Queralt. Com quedarà tot plegat quan es despleguin; si finalment s'acaben desplegant les Vegueries ?

‘Esperar y ver' , com deien els Benemèrits.

© Antonio Mora Vergés