Cercador
SANT PERE DE CASTELLET. ALT PENEDÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésDeixava el vehicle aparcat prop del pantà de Foix i juntament amb la Maria Jesús Lorente Ruiz, pujàvem les escales que passant pel costat del Castell d' Abertis, ens portarien fins la gran portalada de mig punt precedida per un gran atri amb volta de canó amb una arcada de molta llum, de l'església parroquial de Sant Pere de Castellet, davant del temple en una zona enjardinada s'aixeca avui un monòlit coronat per una creu en memòria dels qui trobaren en aquest indret el descans etern;
ens expliquen que la primitiva església era dedicada a sant Esteve; el temple d'origen romànic és d'una nau i a la façana de tramuntana s'alça un gran campanar de paret de quatre obertures (en resta una campana ) l'antiga rectoria adossada a l'església és del 1878. Aquesta església és esmentada el 1195 (Bertran de Castellet l'elegí per a ser-hi enterrat); el 1484 rebé com a sufragània la de Sant Esteve, i el 1739, la de Sant Marçal.
Recolliré imatges de l'indret, i des d'aquí del paisatge d'aigua i verdor del pantà de Foix ; sorgeix la idea de la seva construcció en el context de la greu crisi agrària i econòmica general del final del segle XIX .
Una infraestructura d'aquestes característiques transformarà decisivament l'agricultura de les poblacions més properes al riu Foix, que passaran de la vinya, molt delmada per la fil·loxera dels anys 90 amb la consegüent davallada del preu del vi, al regadiu.
L'any 1901 es comença a projectar el pantà de Foix . que no serà una realitat operativa fins l'any 1.943 - aquesta serà una de les obres que donaran peu a la llegenda del Dictador obsessionat per les obres hidràuliques - ; l'agricultura de la comarca inicia el procés d'adaptació al nou context econòmic del primer terç del segle XX que afavoreix el conreu de productes de regadiu. El temps - i la santa obstinació dels penedesencs - fan que a dia d'avui el pantà de Foix tingui funcions més recreatives que no pas de subministre d'aigua.
La inclusió el 1992 de l'embassament del Foix al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) obria una nova etapa per consolidar-ne l'interès ecològic i paisatgístic. Un interès que es consolidà amb l'aprovació del Pla Especial de Protecció de l'Espai Natural de l'Embassament del Foix, que ha permès desenvolupar els objectius d'ús públic d'aquest indret.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.