Cercador
SANT PERE D' ABRERA. LA ROMÀNICA "TRANSFORMADA".
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan al topònim tinc clar que el d'Abrera, deriva del mot àrab al-abriya " la situada prop d'un riu ", i això sense contradir al metre Coromines, que defensa un origen germànic -per tant anterior -, derivat del mot braida, quin significat és " planura "; fem - com sempre en ciència- una síntesi i tenim : planura situada prop d'un riu. Els àrabs recollien i conservaven els noms de lloc. Està clar que en la seva llengua [LARIDA, LLEIDA, SARAGOSSA , CESARAUGUSTA,..]
Havia cercat imatges del Fons Salvany. I com suposava el Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 4 de desembre del 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) ], havia recollir imatges de la romànica de Sant Pere. En la imatge de 1.911 s'aprecien substancials diferencies amb la imatge actual, la més evident és certament el campanar, que tenia aleshores únicament dos pisos romànics tapiats de l'època que va ser sobrealçat i acabat en agulla. Les reformes de 1.959 dutes a terme per Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, sota l'impuls del aleshores rector Mn. Joan Capell,varen suprimir l'afegitó vuitcentista, i alhora que es treia l'arrebossat de les parets i el tapiat de les finestres, s'afegí un pis al campanar.
La visió de Sant Pere d'abrera confirmava els meus temors - expressats una i altra vegada - quan a la pèrdua irreversible de diversitat, que la intervenció del Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona, representa pel romànic a Catalunya.
El sentit de restaurar és clar i unívoc : Tornar a posar alguna cosa o algú en l'estat que tenia abans, restablir.
Per alguns - amb un criteri merament estètic - Sant Pere d'Abrera, ara és més bonic. Sense entrar en aquesta falsa polèmica, el que sens dubte se'ns fa evidents a tots, és que aquest Sant Pere, ja no és el que era, oi ?
Fa anys, quan la NII creuava la població, s'havia fet tradició aturar-se per esmorzar, tot intentant beure dels gegantins porrons; d'això - que ja és història - en tenim imatges gràcies a la Família Cuyas.
De la romànica - reformada - de Sant Pere, gràcies entre d'altres al Josep Salvany i Blanch, en sabem també algun dels seus avatars històrics.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.