Sant Miquel de Cladells. La Selva

Sortíem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés de la C-25 , anomenada també com l'eix; em cridava l'atenció un cartell que indicava Sant Miquel de Cladells. Quan al topònim Coromines el fa derivar de cleda : tanca mòbil de fusta feta amb llistons o bastons que es col·loca en el portal d'un corral o d'una pleta.

Fèiem via una bona estona per carreteres de muntanya fins trobar un trencall que per una pista de terra ens menarà fins l'església de Sant Miquel.

Algunes fonts assenyalen que aquest temple és el que apareix com a Sant Miquel Arcàngel, en l'acta de consagració de l'església de Santa Coloma. La seva ubicació a la vall de Santa Coloma i el fet de compartir advocació fan pensar que podria tractar-se de la mateixa església. Si fos així, la primera notícia que tindríem seria la seva consagració, celebrada l'any 1.095.

Fou municipi independent fins el 1972. L'antic terme comprenia el poble de Sauleda i l'antic monestir de Sant Salvi de Cladells.

L'actual església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic (segle XII), amb un massís campanar, més tardà, al seu costat; hi ha un petit nucli format per la rectoria i l'hostal, el cementiri; el terme és un disseminat agrícola, en el que existien un escàs nombre de pagesies.




En el període de la Guerra incivil 1936-1939 passa a anomenar-se Cladells de Vallors.

Coincidim amb un vehicle quins ocupants amb els atuells adequats, cistell, bastó ,... van a la recerca de bolets i/o de castanyes - en aquesta època ambdós produccions coincideixen - .

En total solitud, la Maria Jesús Lorente Ruiz, recollirà imatges d'aquesta esglesiola.

En el camí fins a Santa Coloma de Farners, fet per carreteres secundàries, comprovarem que l'activitat agrícola - en la seva vessant de produir arbres de jardí - aconsegueix mantenir un cert nivell de població en aquestes terres solitàries.

Hem pogut veure poques cledes - si no hi ha humans - no hi ha bestiar que pasturi. Uns i altres, homes i besties, han estat foragitats per l'anomena't ‘progrés'.

Ara quan Catalunya arriba quasi al 25% de la seva població en el llindar de la misèria, sembla el moment adequat per replantejar-s'ho tot; o encara no ?

Des de dalt de la muntanya, Sant Miquel, l'Arcàngel que ajuda als viatgers, continua esperant el retorn d'aquells que marxaren enganyats pel miratge del creixement infinit.