Cercador
Sant Mateu de Bages
Un relat de: Antonio Mora VergésEl municipi de Sant Mateu de Bages, de 100,97 km², és a la part central del costat ponentí del Bages -que limita amb l'Anoia i el Solsonès- i a la dreta del Cardener, el qual ultrapassa al sector NE del terme, i a ponent la serra de Pinós i l'altiplà segarrenc de la Molsosa li fan de capçal. La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d'aquesta extensa demarcació.
La serra de Castelltallat -llarga carena residual, amb el punt culminant a 936 metres, és l'element orogràfic principal del conjunt de planells, estreps muntanyosos i petites valls que afaiçonen el territori. L'ample altiplà superior, en el qual s'han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d'espina dorsal, i s'estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al vessant de migdia.
La xarxa hidrogràfica és molt pobra, constituïda únicament per la riera de Salo i la de Coaner, que corren paral·leles per la meitat N del territori. La primera procedeix de la serra de Pinós i de la vall de Matamargó; la segona es forma al vessant septentrional de la serra de Castelltallat. Ambdues desguassen al Cardener per la dreta, aigua amunt de Súria.
Sant Mateu de Bages limita al N amb Cardona i Navars, a l'E amb Súria i Callús, al S amb Fonollosa i Aguilar de Segarra i a l'W amb Sant Pere Sallavinera (Anoia), la Molsosa i Pinós (Solsonès).
Sant Mateu de Bages (569 m) és situat en un planell a l'angle inferior SE del territori, amb bones vistes cap a les terres baixes de la comarca, cosa que motivà aquell antic renom popular de Mirabages.
Celebra la festa major el tercer diumenge de setembre.
L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és documentada des de l'any 983. De la construcció primitiva resta l'interessant campanar pre-romànic, de tres pisos, amb finestres d'arc de ferradura, els capitells de les quals es conserven al Museu Comarcal de Manresa. Als baixos de la rectoria, un curiós conjunt de sepultures antropomorfes són testimoni de l'antiguitat d'aquest centre parroquial.
El temple estat refet en èpoques successives; el 1831 fou substituït totalment per un de nou. Conserva el campanar antic, que constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època pre-romànica.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.