SANT MARTÍ DE VILLEC . BAIXA CERDANYA

L’ equip infatigable que composen la Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur, ens fa arribar una nova crònica, en aquesta ocasió del nucli de Villec, pertanyent avui al municipi de Montellà i Martinet.

El lloc a redós del turó del castell de la Roca de Villec, fou en el seu moment una vila castral, com ho confirmen les cases disseminades al voltant de les restes d’una torre i un clos, que és tot el que avui es conserva.

Amb categoria de parroquià formava part del “pagus Baritensis”.

L’església de Sant Martí, està documentada des de l’any 1054, en ocasió de la publicació sacramental feta sobre el seu l’altar, del testament de l’arxiprest Radulf, que deixa a Geberga i als seus fills els alous que posseïa en la vall de Villec.

Hi ha vers el soldat i bisbe Martí una gran veneració a Catalunya, hom pensa que aquesta és una de les advocacions més freqüents – sinó la que més – per aquest país nostre. Això s’explica entre altres raons, pel fet que abans que sant Jordi i sant Jaume, Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, i ha estat tingut per protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, així com dels forjadors i manyans.

L’any 1190 Ramon de Canavelles, la seva muller Ava i el seu fill Ramon, com a donació del seu fill i germà Arnau en entrar de canonge a la Seu, feren donació a Santa Maria d’Urgell i al paborde del mes d’agost Guillem de Pinós de la meitat d’un mas situat a la parròquia de Sant Martí de Villec.



Conserva estructura romànica amb algunes modificacions. L’absis semicircular, el primer tram de la nau i el frontispici amb espadanya de dos ulls són romànics.
La resta de la nau i els arcs formers interiors són posteriors, així com l’ampliació de l’espadanya.



Té una única nau de gran longitud respecte a la seva amplada capçada amb l’absis semicircular que presenta una finestra de doble esqueixada. El potent frontispici es corona amb una espadanya posteriorment eixamplada que fa de torre- campanar coberta a dos vessants.

Sobre la porta un petit òcul descentrat ajuda a il•luminar l’església, fou incorporat molt tardanament perquè els òculs o ulls de bou són moderns.

L’aparell original és fet en carreus ben treballats, això permet datar l’obra al segle XII. Les parts fetes amb pedra sense treballar corresponen a reconstruccions posteriors.

A l’esquerre de l’entrada es troba la pila baptismal

El portal és adovellat, amb guarda pols.

Davant de la porta s’estén el fossar.