Cercador
SANT MARTÍ DE TEIÀ. EL MARESME
Un relat de: Antonio Mora VergésEstèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement.
Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.
Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal. Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín, que amb posterioritat prendrà l’hàbit benedictí al Monestir de Montserrat.
L’informe denuncia de la parròquia de Teià , explica que resultà molt malmesa una creu parroquial de plata daurada (pàg. 82), que alguns calzes foren dipositats a la Generalitat de Catalunya (pàg. 82), i que desaparegué també un retaule neoclàssic del Roser (pàg. 71).
El temple parroquial fou greument profanat al juliol de 1936, després d’haver estat totalment destruït el seu interior, fou incendiat. Només se salvaren de la crema quatre plafons del retaule de l’altar major.
Les campanes foren robades.
L’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) serà el responsable de la restauració / reconstrucció.
L’any 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionava obres de restauració a l'edifici.
La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.
Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva, la façana està precedida per una escalinata que fa d'accés al portal, aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant). Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius,que fou afegit en època moderna. El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.
L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria.
L'àbsis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.
Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.
Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal. Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín, que amb posterioritat prendrà l’hàbit benedictí al Monestir de Montserrat.
L’informe denuncia de la parròquia de Teià , explica que resultà molt malmesa una creu parroquial de plata daurada (pàg. 82), que alguns calzes foren dipositats a la Generalitat de Catalunya (pàg. 82), i que desaparegué també un retaule neoclàssic del Roser (pàg. 71).
El temple parroquial fou greument profanat al juliol de 1936, després d’haver estat totalment destruït el seu interior, fou incendiat. Només se salvaren de la crema quatre plafons del retaule de l’altar major.
Les campanes foren robades.
L’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) serà el responsable de la restauració / reconstrucció.
L’any 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionava obres de restauració a l'edifici.
La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.
Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva, la façana està precedida per una escalinata que fa d'accés al portal, aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant). Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius,que fou afegit en època moderna. El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.
L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria.
L'àbsis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.