SANT MARTÍ DE RIUDARENES L’ESGLÉSIA MÀRTIR DE CATALUNYA. LA SELVA. GIRONA

Riudarenes té el tristíssim honor d’haver estat el primer lloc on les forces de Castella dugueren a terme un acte sacríleg en els fets de maig de 1640, Guerra dels Segadors , conflicte bèl•lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Avui l’església de Sant Martí té planta de creu llatina de 28 metres de llargada per 12,6 d’amplada en els braços de la creu. Exteriorment, l’estructura està conformada per parets de pedra del país i només els escaires disposen d’un conjunt de carreus granítics bastant elementals.



Tot plegat dóna un aire d’inacabat i la seva construcció que correspondria a la segona meitat del segle XVII, ja que l’església fou totalment destruïda en els fets de maig de 1640.

La façana disposa d’un gran finestral i s’hi observa una galeria d’arcs avui cegats. El portal d’entrada és l’únic element exterior acurat: és quadrangular, de pedra granítica, d’estil barroc, amb una fornícula amb timpà rodó que conté una senzilla imatge de pedra de sant Martí, i un calze a cada banda amb la data de la seva construcció, el 1730. La imatge del sant representa a sant Martí bisbe, però en la seva falda (costa de veure) té representat el sant sobre el cavall tallant la capa i donant-la a un pobre.

El campanar, adossat a la façana del migdia, conserva tota la estructura antiga, amb carreus granítics. Un cordó separa la part inferior de la superior, construïda a mitjans del segle XVIII. Té dos finestrals per banda, merlets de rajols i coberta piramidal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com