Cercador
SANT MARTÍ DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésVeníem des del trencall de la carretera que comunica Casserres amb l’Espunyola, el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés; l’absis de l’església de Sant Martí de Montclar se’ns feia visible des de lluny, i era l’anticipi d’un mati esplèndid.
El lloc de Montclar està format per un petit nombre de cases que conformen una plaça, en una de les cantonades hi ha el cementiri, l’església i l’edifici de la Rectoria.
Sant Martí apareix documentada a l’any 1117, en que és esmentada com parròquia, depenen eclesiàsticament de la jurisdicció del Bisbat d’Urgell; hom pensa que n’era sufragània aleshores l’església de la Santa Creu, situada a l’altre costat del barranc.
L’any 1193 Bernat de Talamanca i els seus familiars juntament amb Ermessenda de Sala i els seus sol•licitaren a l’orde militar del temple, la guàrdia i custòdia de les parròquies de Santa Maria de Merlès i de Sant Martí de Montclar, parròquies properes als dominis del templers al Berguedà, centrats a la comanda del castell i església de Puig-reig.
L’església de Sant Martí va veure confirmada la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat del Berguedà, de l’any 1312.
Consta d’una nau de mides no gaire grosses, rematada al costat de llevant per un absis esvelt i força gros.
L’absis forma una massa molt voluminosa i sorprèn el despullament dels seus murs, completament llisos i mancats d’ornamentació. Al seu centre i donant a llevant hi ha una finestra molt senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt. És l’únic element que trenca la monòtona uniformitat 40 del mur. Aquest mur absidal fou sobreaixecat en època posterior fins atènyer el nivell de la teulada de la nau.
Al mur de migjorn hi ha oberta la porta d’entrada.
Al costat de ponent el mur, molt gruixut, és rematat per un campanar d’espadanya amb dues àmplies obertures. Posteriorment el campanar fou transformat en una torre coberta amb una teulada de quatre vessants que exercí possiblement la doble funció de guaita i bada, i eventualment la de comunidor.
També al mur de ponent hi ha oberta una finestra molt semblant a la de l’absis, bé que més grossa.
L’aparell de l’edifici ha esta fet amb uns blocs de pedra grossos, quadrats, polits i disposats a trencajunt. És ben ordenat, tot i que presenta un aspecte força auster.
Segueix l’estructura romànica, bé que al segle XVII li fou transformat el creuer i la porta d’entrada del costat de migjorn.
L’església de Sant Martí de Montclar , un edifici del segle XII originàriament, va ser restaurat no fa gaires anys pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. El ‘preciosisme’ és una de les característiques de les ‘ falses romàniques’ que des de la seva posició al capdavant del Servei de Conservació de Monuments, va generalitzar l’arquitecte Camil Pallàs Arissa :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :
Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.
Us deixo un enllaç d’obligada visió :
http://www.montclar.cat/recursos-compartits/arxius/miscelania-de-montclar/3.1%20Nucli%20urba.pdf
El lloc de Montclar està format per un petit nombre de cases que conformen una plaça, en una de les cantonades hi ha el cementiri, l’església i l’edifici de la Rectoria.
Sant Martí apareix documentada a l’any 1117, en que és esmentada com parròquia, depenen eclesiàsticament de la jurisdicció del Bisbat d’Urgell; hom pensa que n’era sufragània aleshores l’església de la Santa Creu, situada a l’altre costat del barranc.
L’any 1193 Bernat de Talamanca i els seus familiars juntament amb Ermessenda de Sala i els seus sol•licitaren a l’orde militar del temple, la guàrdia i custòdia de les parròquies de Santa Maria de Merlès i de Sant Martí de Montclar, parròquies properes als dominis del templers al Berguedà, centrats a la comanda del castell i església de Puig-reig.
L’església de Sant Martí va veure confirmada la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat del Berguedà, de l’any 1312.
Consta d’una nau de mides no gaire grosses, rematada al costat de llevant per un absis esvelt i força gros.
L’absis forma una massa molt voluminosa i sorprèn el despullament dels seus murs, completament llisos i mancats d’ornamentació. Al seu centre i donant a llevant hi ha una finestra molt senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt. És l’únic element que trenca la monòtona uniformitat 40 del mur. Aquest mur absidal fou sobreaixecat en època posterior fins atènyer el nivell de la teulada de la nau.
Al mur de migjorn hi ha oberta la porta d’entrada.
Al costat de ponent el mur, molt gruixut, és rematat per un campanar d’espadanya amb dues àmplies obertures. Posteriorment el campanar fou transformat en una torre coberta amb una teulada de quatre vessants que exercí possiblement la doble funció de guaita i bada, i eventualment la de comunidor.
També al mur de ponent hi ha oberta una finestra molt semblant a la de l’absis, bé que més grossa.
L’aparell de l’edifici ha esta fet amb uns blocs de pedra grossos, quadrats, polits i disposats a trencajunt. És ben ordenat, tot i que presenta un aspecte força auster.
Segueix l’estructura romànica, bé que al segle XVII li fou transformat el creuer i la porta d’entrada del costat de migjorn.
L’església de Sant Martí de Montclar , un edifici del segle XII originàriament, va ser restaurat no fa gaires anys pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. El ‘preciosisme’ és una de les característiques de les ‘ falses romàniques’ que des de la seva posició al capdavant del Servei de Conservació de Monuments, va generalitzar l’arquitecte Camil Pallàs Arissa :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :
Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.
Us deixo un enllaç d’obligada visió :
http://www.montclar.cat/recursos-compartits/arxius/miscelania-de-montclar/3.1%20Nucli%20urba.pdf
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.