SANT MARTÍ DE BALAGUER. VIVER I SERRATEIX. EL BERGUEDÀ

Veníem la Rosa, el Miquel i l’Antonio de Sant Joan de Montdarn, església de la que Sant Martí de Balaguer, dit en algun temps de Montdarn o de la Quadra, sempre en fou sufragània.

La primera notícia que se’n té d’aquesta esglesiola és de l’any 1131.

Al segle XIV era senyor d’aquest lloc Alemany de Tort, que segurament feu construir el casal fortalesa de Balaguer, molt proper a l’església, que adquirirà des d’aleshores aquesta denominació.

Va perdre la volta durant el segle XVII, i restà abandonada fins l’any 1910 , any en què fou més que restaurada, reconstruïda.






Consta d’una nau rectangular, originàriament coberta amb una volta de mig punt, feta amb carreus disposats a plec de llibre. Aquesta fou la volta que s’esfondrà i fou substituïda per una de rajoles i teules. Aquesta volta s’acaba al cantó de llevant amb un absis semicircular, una mica més estret que la nau, i que és cobert amb un quart d’esfera.

Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc adovellat.

Els murs no tenen cap tipus d’ornamentació.

El mur de migjorn ha esta reforçat per uns contraforts atalussats. Al mur de ponent hi havia un campanar d’espadanya d’una sola obertura, actualment només en queda la base.

La porta d’entrada és al mur de tramuntana, fet gens normal en els temples romànics, és una porta senzilla, feta amb dovelles que a la part superior formen un arc de mig punt.