SANT MACARI DE GUISSONA O DE L’ÀREA. LA SEGARRA. LLEIDA

M’arribava fins al pla d’aquesta ermita romànica d'una sola nau i planta rectangular, enmig d’una tempesta d’aigua de considerables proporcions.

S’observa que ha estat ‘refeta’ a base de grans filades de carreus irregulars de pedra. La façana principal presenta una porta adintellada lleugerament descentrada amb una rosassa en la part central del mur que il•lumina l'interior de la nau, coberta a dues aigües, observem que no hi ha campanes.



L'interior de l'ermita – al que no podiem accedir el Jisep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés - presenta una nau amb un àbsis retallat on s'obre una petita espitllera i una coberta amb arc apuntat.

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - íd. 17 de gener de 1959), explica la “Tradició catalana” de Sant Macari Aventí, formada a partir de tradicions llegendàries vinculades al nom de Macari, segons aquestes tradicions, Macari era pagès i va inventar la fanga, cosa que va facilitar molt el conreu de la terra, raó per la qual era venerat pels pagesos de l'Empordà – i d’arreu del món - .

Després es va fer pastisser i es convertí en el primer fideuer, ja que va inventar una pasta de fideus gruixuts que s'anomenaren macaris i després macarrons. Per això els fideuers el tenien per patró, com també els passamaners.

Des del seu setial presideix l’Àrea de Guissona, i podem afegir als ‘mèrits’ que li adjudica el Costumari Català, el fet innegable d’haver generat una activitat de negoci, en un entorn acostumat a veure marxar als seus fills.

Joan Amades , insisteixi però, que el 2 de gener se celebrava el dia d'un sant fictici, Macari Aventí.