SANT LLORENÇ D’OIX. LA GARROTXA

La Carmen Toledo Cañadas, i el Tomàs Irigaray Lopez, tornaven a la Garrotxa, en aquesta ocasió per recollir imatges i dades de l’església de Sant Llorenç d’Oix.




El topònim és d’etimologia desconeguda. En documents medievals llatins apareix:

Sancti Laurentii de Evo ( any 937)
Ovoxo (any 977).
Evoxo (any 1000),
"Evol" (any 1017),
Uxo (any 1213),
Uxio (any 1330)

Consta Oix a mitjans del segle XVIII, en ocasió d'una visita pastoral del Bisbe de Girona, Baltasar de Bastero i Leó, en que ordenà que es destruís la trona de pedra existent i es canviés per una de fusta i, també, va fer destruir un relleu que hi havia al presbiteri, segurament una representació d'Adam i Eva, amb l’argument que era ‘molt indecent’.

Sant Llorenç, és una construcció romànica, dels segles X-XII; l’edifici d'una sola nau amb volta de canó apuntada, té un absis semicircular a llevant. A migjorn hi ha una cornisa, dues finestres i la portalada d'entrada - Fins l'any 1977 la porta era situada a la façana oest, sota el campanar, amb motiu de les obres de restauració,dutes a terme per la Diputació de Girona es va obrir de nou la portalada romànica de la façana de migdia - amb arcuacions però de llum rectangular. La porta, de fusta clavetejada amb forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac, no és la pròpia sinó que pertanyia a l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya, al municipi de la Vall de Bianya.




A migdia, també trobem quatre carteles alineades que en temps passats havien sostingut una galilea romànica. El campanar d'espadanya de doble obertura, ara convertit en una torre, s'assenta sobre la façana oest. A l'interior, una cornisa recorre les parets. Dues reixes de ferro forjat protegeixen les obertures.

Situada a la façana de migdia, la portalada presenta diversos arcs en degradació i un timpà llis.

L’absis Ubicat a llevant, és semicircular i fou sobrealçat en època posterior a la romànica amb un clar sentit defensiu. Presenta fris de dents de serra trencat per mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació.




La pica baptismal conservada a l'interior del temple, és d'època romànica. Té forma d'olla, i presenta unes característiques senzilles sense cap tipus d'ornamentació. Les seves mides són; 100 cm de diàmetre, 125 cm d'alçada total i 105 d'alçada sense la base.




L'escut d'armes de la noble família de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957.



L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.