Cercador
SANT JULIÀ SASSORBA. OSONA
Un relat de: Antonio Mora VergésSortíem de Sabadell a les 7,00 , la Carmen, el Tomàs, el Feliu i l’Antonio, anàvem al Llucanes, a Sant Bartomeu del Grau , ens esperava la Irene Tironi, la nostra sherpa per aquelles terres, que ens portarà en aquesta ocasió a Sant Julià Sassorba; accedim des de l’altiplà fins aquesta petita entitat de població pertany al municipi de Gurb. És la parròquia més alta del terme (786 metres ), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat.
Quan al topònim Manuel Riu, defensa que Sorba prové del llatí Sub urbe , en aquest cas faria referència a la seva ubicació sota el Castell de Gurb ( 845 metres ). Si sabeu com fer-ho rectifiqueu aquesta dada en l’article de la Wikipèdia
M’encanta l’article salat ! ; era habitual en la llengua catalana, en el període anterior a 1.714, quan desprès de les accions genocides subsegüents a la derrota militar de les forces catalanes, es prohibiria l’ús de la nostra llengua en tot el territori de Catalunya. L’article salat es conservarà a les Illes Balears, i en alguns punts de la costa de Girona, que hi mantenien relació. Es mantindrà però en la toponímia, sobretot en les terres interiors.
El nostre objectiu es recollir imatges de l’ església romànica, que fou consagrada l’any 1.091. L'església forma un únic cos amb la rectoria.
En resta una bona part de la nau original , tot i que sobrealçada en alguns punts , està ornada amb arcuacions llombardes, i el magnífic campanar – que possiblement exercí inicialment funcions de guaita i bada – ha estat reformat en el seu coronament. L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Em crida –particularment – l’atenció el petit comunidor situalt dalt de la teulada. Originàriament l’església tenia una capçalera trilobada, amb tres absis semicirculars. Aquests han desaparegut. El primer en ser demolit va ser el del costat dret per construir la capella del Roser en 1598. Posteriorment es va substituir el del costat nord per una altra capella en 1702. El darrer en desaparèixer va ser el central. En el seu lloc es va construir un absis quadrat en el segle XVIII.
El 1572 es va construir una nova portada.
Al costat dret de la façana trobem el petit cementiri.
En absoluta solitud, recollíem imatges d`aquest indret encisador, i del penyal on s’assenta Sant Bartomeu del Grau.
Quan al topònim Manuel Riu, defensa que Sorba prové del llatí Sub urbe , en aquest cas faria referència a la seva ubicació sota el Castell de Gurb ( 845 metres ). Si sabeu com fer-ho rectifiqueu aquesta dada en l’article de la Wikipèdia
M’encanta l’article salat ! ; era habitual en la llengua catalana, en el període anterior a 1.714, quan desprès de les accions genocides subsegüents a la derrota militar de les forces catalanes, es prohibiria l’ús de la nostra llengua en tot el territori de Catalunya. L’article salat es conservarà a les Illes Balears, i en alguns punts de la costa de Girona, que hi mantenien relació. Es mantindrà però en la toponímia, sobretot en les terres interiors.
El nostre objectiu es recollir imatges de l’ església romànica, que fou consagrada l’any 1.091. L'església forma un únic cos amb la rectoria.
En resta una bona part de la nau original , tot i que sobrealçada en alguns punts , està ornada amb arcuacions llombardes, i el magnífic campanar – que possiblement exercí inicialment funcions de guaita i bada – ha estat reformat en el seu coronament. L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Em crida –particularment – l’atenció el petit comunidor situalt dalt de la teulada. Originàriament l’església tenia una capçalera trilobada, amb tres absis semicirculars. Aquests han desaparegut. El primer en ser demolit va ser el del costat dret per construir la capella del Roser en 1598. Posteriorment es va substituir el del costat nord per una altra capella en 1702. El darrer en desaparèixer va ser el central. En el seu lloc es va construir un absis quadrat en el segle XVIII.
El 1572 es va construir una nova portada.
Al costat dret de la façana trobem el petit cementiri.
En absoluta solitud, recollíem imatges d`aquest indret encisador, i del penyal on s’assenta Sant Bartomeu del Grau.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.