SANT JAUME DE LA GUARDIA DELS PRATS. LA CONCA DE BARBERÀ

Entravem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, al petit nucli de la Guàrdia dels Prats que depèn ara de Montblanc; reitero aquí la meva discrepància quan a la ‘concentració de municipis’, tinc clar - i un gran nombre de ciutadans també . que en aquesta situació de fallida econòmica, s’han de reduir les grans despeses, Casa Reial, Presidència del Govern del Regne, Presidència del Congres dels Diputats, Presidència del Senat, Presidències de les Taifes, Parlaments de les Taifes, Institucions heretades del Primer Feixisme, Institucions inventades per la ‘demoraciola’,... , enlloc d’això els ‘responsables politics – d’aquí i d’allà - s’han decidit per reduir la minsa ració de xocolata que rebia el lloro; adéu-siau ajuntaments, sanitat universal, ensenyament públic,... ; tenen la llei de la seva part - les fan ells – han traspassat però, una ‘línia vermella’ que s’establia fa quasi 3.000 anys, Dt 28, 15 i següents, i rebran – no en tinc cap dubte – un càstig exemplar.

L’Església de Sant Jaume apareix documentada a la butlla que el papa Lluci III dirigí als canonges de la seu tarragonina, l’any 1185, per confirmar-los les possessions en el territori arxidiocesà. En aquest document la Guàrdia dels Prats era assignada al degà. Vuit anys més tard, torna a figurar en la butlla de Celestí III. Sembla evident, doncs, que el primer temple parroquial de la Guàrdia, com tants altres de la Conca, fou obra de la repoblació del segle XII

Originàriament era un edifici d'una sola nau amb la capçalera plana però va ser molt modificat durant els segles XIV i XVII. Tot i que es va aprofitar la pedra i potser algunes estructures d'època romànica, el temple actual és bàsicament una reconstrucció gòtica de començament del segle XIV.




D'aquella època és la porta posterior, ara tapiada així com el campanar de cadireta.








Malmesa durant la guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, anys després es va restaurar seguint la moda barroca. Es va canviar l'orientació de la nau i es va desplaçar el presbiteri a la banda de ponent; es van eliminar alguns trams d'arcs diafragmàtics, substituïts per unes pilastres que donen suport a la volta de canó amb llunetes. A la mateixa època es va construir la façana actual i tres capelles laterals.

La capella de Sant Pere Ermengol va ser inaugurada l'any 1702.

L’edifici realitzat amb maçoneria i pedra, és actualment d'una nau, de planta rectangular. Al costat de l'evangeli es troba una gran capella cruciforme, on se celebren els actes litúrgics. La nau té 6 trams, els quatre primers coberts amb volta de canó apuntat i els dos últims amb fusta a dues aigües.

Com per arreu la trobàvem tancada.