Cercador
SANT GENIS DE GALOBARDI. SANT MATEU DE BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésEntre 1545 i 1563 l’església catòlica, apostòlica i romana, com resposta a la Reforma Protestant va dur a terme un Concili Ecumènic a Trent, [TRENTO] població del nord de la peninsular Itàlica, actualment Itàlia que llavors era una ciutat lliure regida per un príncep-bisbe.
El món aleshores era bàsicament rural , i en aquest àmbit la influència del Concili es plasmarà en incentivar la religiositat popular; això es traduirà en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris; la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari; Aplecs i Trobades, de forma periòdica.
Davant l’ esventrada paret sobre la que s’aixeca el campanar d’espadanya de Sant Genis de Galobardi, feia memòria d’aquella societat en la que posseir una ermita pròpia, era més una manifestació de poder econòmic que de pietat religiosa.
Les coses han evolucionat contra aquell model social i econòmic; ara és més fàcil produir bens agrícoles lluny d’aquí , on hi ha legions famèliques de treballadors que literalment ‘ es maten treballant’. L’abandó massiu del camp al nostre país, no s’ha produït únicament per l’efecte de la mecanització de les activitats agràries ; la població avui és majoritàriament urbana i desconeix, quan no rebutja manifestament els valors antics – morals, religiosos, familiars ,... –. El definitiu ‘cop de gràcia’, a l’ermita de Sant Genis de Galobardi, aixecada l’any 1.669 , segons consta a la llinda de la porta orientada al migdia, ha estat la manca de sacerdots que ha esdevingut tràgica en aquestes terres interiors.
La meva recerca en relació a aquesta ermita ha resultat estèril; no hi ha informació a la pàgina de l’ajuntament de SANT MATEU DE BAGES, i tractant-se d’una ‘Trentina’, la consulta de l’enciclopèdia de ‘Barcelona’, és manifestament inútil.
És evident l’estat d’abandó – que no relaciono en absolut amb el genocidi dut a terme entre 1936-39 - ; el sostre està quasi sencer, i més enllà del esventrament de la paret del campanar, i la manca d’elements de fusteria, el qualificaria com’ relatiu’. Hem vist tanta ‘destrucció generalitzada', que l’estat de Sant Genis de Galobardi , podem qualificar-lo quasi com a ‘peccata minuta ‘ .
Agrairem la tramesa de qualsevol informació relativa a aquesta església a l’email coneixercatalunya@gmail.com Les imatges de l’arxiu Gavin ens traurien de dubtes.
El món aleshores era bàsicament rural , i en aquest àmbit la influència del Concili es plasmarà en incentivar la religiositat popular; això es traduirà en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris; la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari; Aplecs i Trobades, de forma periòdica.
Davant l’ esventrada paret sobre la que s’aixeca el campanar d’espadanya de Sant Genis de Galobardi, feia memòria d’aquella societat en la que posseir una ermita pròpia, era més una manifestació de poder econòmic que de pietat religiosa.
Les coses han evolucionat contra aquell model social i econòmic; ara és més fàcil produir bens agrícoles lluny d’aquí , on hi ha legions famèliques de treballadors que literalment ‘ es maten treballant’. L’abandó massiu del camp al nostre país, no s’ha produït únicament per l’efecte de la mecanització de les activitats agràries ; la població avui és majoritàriament urbana i desconeix, quan no rebutja manifestament els valors antics – morals, religiosos, familiars ,... –. El definitiu ‘cop de gràcia’, a l’ermita de Sant Genis de Galobardi, aixecada l’any 1.669 , segons consta a la llinda de la porta orientada al migdia, ha estat la manca de sacerdots que ha esdevingut tràgica en aquestes terres interiors.
La meva recerca en relació a aquesta ermita ha resultat estèril; no hi ha informació a la pàgina de l’ajuntament de SANT MATEU DE BAGES, i tractant-se d’una ‘Trentina’, la consulta de l’enciclopèdia de ‘Barcelona’, és manifestament inútil.
És evident l’estat d’abandó – que no relaciono en absolut amb el genocidi dut a terme entre 1936-39 - ; el sostre està quasi sencer, i més enllà del esventrament de la paret del campanar, i la manca d’elements de fusteria, el qualificaria com’ relatiu’. Hem vist tanta ‘destrucció generalitzada', que l’estat de Sant Genis de Galobardi , podem qualificar-lo quasi com a ‘peccata minuta ‘ .
Agrairem la tramesa de qualsevol informació relativa a aquesta església a l’email coneixercatalunya@gmail.com Les imatges de l’arxiu Gavin ens traurien de dubtes.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.