Sant Feliu de Rocabruna

Feia via en direcció a Beget per la carretera estreta i sinuosa; al trencall de la C-38 hi ha un indicador que assenyala l'extrema bellesa d'aquell indret.; res diu però del poble de Rocabruna, de les runes del seu Castell i de la seva capella de Sant Llorenc, enrunats avui un i altre dalt d'un turó a escassos 1.000 metres del nucli de població; tampoc òbviament de l'església parroquial dedicada a Sant Feliu que s'alça a 972 metres d'altitud; prop del bell edifici romànic del segle XII, com arraulint-se en les seves parets trobem el cementiri.

L'església és d'una sola nau , de planta rectangular capçada per un absis semicircular més estret que la nau; ambdós són coberts per una volta de canó seguida lleugerament apuntada; a la part occidental s'alça un campanar de torre coberta amb teulada - accessible des l'exterior dl temple - ens expliquen que primitivament era d'espadanya de dos ulls. Aquí com en altres llocs , ens expliquen aquesta conversió, des de la necessitat de disposar d'un lloc permanent de guàrdia i bada, que reforçarcava les funcions que en aquesta matèria, s'exercien des del Castell. El temple fou restaurat l'any 1929

En aquestes terres altes encarà és habitual trobar-se les esglésies obertes; de l'interior auster, recullo un parell d'imatges, una de la nau i l'altra de la pica baptismal.
Coincideixo amb una parella, ell francès, de Perpinya, i ella crec recordar que Tailandesa; venen des de Molló a peu seguint les recomanacions d'una guia internacional del romànic català, on- allà si - es parla elogiosament de Sant Feliu de Rocabruna.

No hi ha cap competència possible pel que fa l'art entre els pobles; Camprodon, Beget, Molló, Rocabruna, i la quasi totalitat dels indrets que avui estan habitats , o van estar-ho en algun moment del passat, guarden - de vegades entre les runes - autèntics tresors del nostre patrimoni històric.

Una recomanació abans de fer una sortida; si porteu ulleres, renteu-les amb sabó i esbandiu-les amb aigua clara, tot sovint se'ns escapen meravelles com Sant Feliu de Rocabruna.

© Antonio Mora Vergés