Cercador
Sant Feliu de Rocabruna
Un relat de: Antonio Mora VergésFeia via en direcció a Beget per la carretera estreta i sinuosa; al trencall de la C-38 hi ha un indicador que assenyala l'extrema bellesa d'aquell indret.; res diu però del poble de Rocabruna, de les runes del seu Castell i de la seva capella de Sant Llorenc, enrunats avui un i altre dalt d'un turó a escassos 1.000 metres del nucli de població; tampoc òbviament de l'església parroquial dedicada a Sant Feliu que s'alça a 972 metres d'altitud; prop del bell edifici romànic del segle XII, com arraulint-se en les seves parets trobem el cementiri.
L'església és d'una sola nau , de planta rectangular capçada per un absis semicircular més estret que la nau; ambdós són coberts per una volta de canó seguida lleugerament apuntada; a la part occidental s'alça un campanar de torre coberta amb teulada - accessible des l'exterior dl temple - ens expliquen que primitivament era d'espadanya de dos ulls. Aquí com en altres llocs , ens expliquen aquesta conversió, des de la necessitat de disposar d'un lloc permanent de guàrdia i bada, que reforçarcava les funcions que en aquesta matèria, s'exercien des del Castell. El temple fou restaurat l'any 1929
En aquestes terres altes encarà és habitual trobar-se les esglésies obertes; de l'interior auster, recullo un parell d'imatges, una de la nau i l'altra de la pica baptismal.
Coincideixo amb una parella, ell francès, de Perpinya, i ella crec recordar que Tailandesa; venen des de Molló a peu seguint les recomanacions d'una guia internacional del romànic català, on- allà si - es parla elogiosament de Sant Feliu de Rocabruna.
No hi ha cap competència possible pel que fa l'art entre els pobles; Camprodon, Beget, Molló, Rocabruna, i la quasi totalitat dels indrets que avui estan habitats , o van estar-ho en algun moment del passat, guarden - de vegades entre les runes - autèntics tresors del nostre patrimoni històric.
Una recomanació abans de fer una sortida; si porteu ulleres, renteu-les amb sabó i esbandiu-les amb aigua clara, tot sovint se'ns escapen meravelles com Sant Feliu de Rocabruna.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.