SANT ESTEVE DORDARIA, EL MARESME. CATALUNYA

Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés; continuàvem amb la tasca de recollir imatges i dades dels elements d’interès – que son molts i variats – de la comarca del Maresme; la nostra compensació ens vindrà donada – si Déu vol – en ‘gràcies catalanes’, que tenen vers l’euro la següent cotització : 1 gràcia catalana = 0 euros.

De l’antigor en resta únicament la torre campanar, del que la part inferior pot ésser preromànica amb finestral circular, la part mitjana és romànica i la part alta és un afegitó del segle XVI.



S’esmenta l’església l'any 974, en un document en que el Papa Benet VI va cedir tot el que hi havia a la Vall de la Tordera al Monestir de Sant Pere de Roda, que tenia sota el seu domini moltes parròquies de la diòcesi de Girona. L’any 977 Ponç i altres nobles, signen l'acta de donació de l'església del beat Esteve, a l'abat Hildesind.

L’any 1246, l'església passa a dependre del Monestir de Sant Salvador de Breda i el 1315, a la seu de Girona.

El 1319, Santa Maria de Blanes, que fins llavors depenia de la parròquia de Tordera, es proclamada com a parròquia independent, tot i que va quedar obligada a certs deures i aportacions envers la parròquia de Tordera.

El 1779 la participació dels catalans en el comerç amb les colònies, provocarà un fort augment demogràfic per atendre el conreu de les vinyes , i les tripulacions dels vaixells de carrega; això i l’allau de ‘diner fàcil’ comportarà que l’any 1.790 es faci la benedicció de la meitat del temple (presbiteri, creuer i una capella) en una gran cerimònia; el mateix any es va començar a derruir l'antiga església romànica.

El nou temple es va finalitzar el 1817 i el dia de Sant Bartomeu, Patró de la Vila, i amb tota solemnitat, es va beneir.

Sofrí desperfectes i incendis durant la Guerra dels Carlins (1863).

En els dies foscos de la Guerra Civil, fou saquejada, cremada i va servir de magatzem i de garatge.






El portal actual és barroc; en un medalló a sobre a la porta hi ha cisellat un tord i l'any 1803; l'interior de l’església és neoclàssic