SANT CRISTÒFOL DE CASTELLBELL. BAGES

Veníem de Sant Jaume de Marganell, distant escassament un parell de quilometres, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez, i l'Antonio Mora Vergés; confiàvem molt en la reconeguda tècnica del Tomàs per recollir imatges d'aquest temple de difícil fotogènia.

L'edifici de l'església de Sant Cristòfol , que fa límit amb un camí asfaltat, ha estat modificat en nombroses ocasions, i no sempre amb la cura que cabia esperar dels obrers d'aquells temps; ens expliquen que al segle XVII es va refer el mur frontal i es construí el campanar de paret amb dues obertures; l'any 1981 en una restauració es posà de manifest aquesta desídia , en ocasió d'aparèixer sota la falsa volta de mig punt que s'ensorrà fàcilment, la coberta original feta amb bigues que reposaven sobre tres arcades obrades de forma grollera.

No hem pogut - tampoc - accedir a l'interior de l'església, de la que ens expliquen com a trets molts singulars que a diferencia de la major part de temples romànics, està encarada a tramuntana, i que l'absis invisible en trobar-se també el cementiri tancat (*) està sensiblement desviat de l'eix, que apunta perfectament al Nord.

(*) Dissortadament s'ha posat de moda el robatori dels objectes funeraris de coure i bronze, com a conseqüència no tant de l'increment d'aquestes matèries primeres - que certamen s'han disparat de preu - com del relativisme moral d'aquesta societat, que en nom del consum i del mercat, sembla haver atorgat als pocavergonyes llicència per fer la seva.

L'església de Sant Cristòfol, situada entre l'edifici de la rectoria i el petit cementiri, fou aixecada possiblement al segle XI o a les primeries del Segle XII, i exercí des d'aleshores com a Parròquia d'aquesta part alta del terme de Castellbell.

Castellbell te molts atractius; el Castell, el pont Gòtic, la fàbrica i l'església modernista de la Bauma, la romànica de Sant Jaume ,…. i per això m'atreveixo- una vegada més - a fer-vos el suggeriment de dedicar a la visita d'aquest població del Bagés, com a mínim un parell de caps de setmana.

Dit queda amics lectors.

© Antonio Mora Vergés