SANT BARTOMEU I SANTA TECLA DE SITGES

Retratava aquesta església des de lluny; en aquesta mena d’edificis cal cercar una perspectiva – que val a dir-ho no sempre és fàcil de trobar - .



Sant Bartomeu i Santa Tecla s'aixeca en el mateix indret que ocuparen les esglésies romànica, i gòtica de la vila de Sitges, aquesta darrera consagrada l'any 1317.

El 14 d'abril de 1664 es va acordar la construcció d'una nova església, les obres de la qual s'iniciaren un any després, concretament el 8 d'octubre de 1665. La consagració definitiva es documenta el 19 de juliol de 1672, tot i que l'anomenada Torre del Comunidor no estarà finalitzada fins dos anys més tard, al 1674.

L'any 1868, després d'enderrocar la Torre de les Hores del c/ Major, s'hi van col•locar en aquesta torre les campanes i el rellotge de la vila.

L'edifici de culte va experimentar noves reformes a mitjans del segle XIX. Així, doncs, entre 1854 i 1856 es va portar a terme una ampliació i el bastiment de la capella del Santíssim, en la que hi treballaren la nissaga de mestres d'obres sitgetans de la família Cros. Ja en la segona meitat de la centúria, es va reformar el campanar segons el projecte de Mossèn Clara. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou el mestre Jaume Sunyer, i l'obra es va beneir amb data de 8 de desembre de 1863.