SANT BARTOMEU DE CABANYES O DE CUNILL. ÒRRIUS. MARESME

Recorria la pista de terra, que just dalt la carena, al límit amb el terme de la Roca, condueix fins l'antiga església romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, una de les edificacions més antigues del terme.






És una petita esglesiola d'una sola nau capçada amb absis semicircular i coberta amb volta de canó . Exteriorment és força austera, sense cap element ornamental. Té portal adovellat i un petit campanar d'espadanya. L’església situada en un lloc de culte des d’ èpoques prehistòriques, fou construïda al segle XI . Violentada en el període 1936-1939, ha estat objecte de restauració. Pel que fa al topònim Cabannas és documentat el 931 (en l'acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca) i el 1008; i la capella Sant Bartomeu des del 1191; fou administrada pel rector d’ Argentona (1299) i després pel d’ Òrrius, i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i Ca l'Argent; al segle XVIII tenia ermitans. Els Cabanyes son una nissaga originaria d’Òrrius, on està documentada des del segle XI, l’existència d’un mas d’aquest nom, a prop de l'ermita de Sant Bartomeu, coneguda justament com ‘de Cabanyes’. A partir del segle XV, es van establir més a prop del nucli urbà de la vila d'Argentona, amb les adquisicions del mas Estrany i el mas Verdaguer, del veïnat de la Pujada.
Els Cabanyes s’integraran dins la bona societat argentonina. L'any 1565 van signar un contracte amb el mestre de cases Joan Salvador, per tal de procedir a les obres de reforma del mas Cabanyes d'Argentona, que es perllongarien tres anys. El resultat és un magnífic edifici renaixentista http://www.bodas.net/fincas/palauet-cabanyes--e11778


Al segle XVIII se la coneixia com Sant Bortomeu de Can Cunill perquè pertanyia, aleshores com ara, a la família Cunill d'Òrrius.


Can Cunill fou construït durant el s. XVII i està molt ben conservat. El portal adovellat i alguna altra part de la casa fan pensar que potser es va construir aprofitant elements d’un edifici anterior. El fet d’haver estat sempre’ en bones mas catalanes’ ens permet gaudir – encara - d’aquesta ermita.