Cercador
SANT ANTONI DE PÀDUA DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que l’església ‘BLANCA’ de Sant Antoni de Calonge, s'inaugurava l’any 1923 ; té un estil ‘vagament’ neogòtic, i en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936- 39, va patir seriosos desperfectes que no es van acabar de restaurar fins la dècada dels 50, i perquè ‘ feia mal d’ulls al turistes’.
La descripció tècnica ens diu ; Edifici d'una sola nau de 4 trams amb 3 altars per banda: a la dreta la Dolorosa, el Carme, i un altre sense dedicar; a l'esquerra, el de Sant Pere, els de Sant Llop (co-patró) i el de Sagrat Cor.
A l'absis poligonal es troba l'altar major dedicat a St. Antoni de Pàdua. Als peus del temple es troba el cor sustentant per un arc toral i amb barana de pedra treballada. A la part alta 11 finestres ogivals molt estilitzades il•luminen l'interior a través dels vitralls. Tot el parament està emblanquinat exceptuant els nervis i pilastres que han estat pintats de gris.
Els frontis té una porta, flanquejada per dues finestres, i al de capdamunt una finestra geminada, tots ells d'arc apuntat. a la part més alta hi ha un rosetó. Al costat dret s'aixeca un campanar de planta quadrada amb rellotge. Tot l'exterior ha esta arrebossat i emblanquinat menys les parts de motlluratge que són de pedra vista.
Per descomptat ni un mot del mestre d’obres i/o de l’arquitecte que aixecava aquesta ‘ casa de Déu’. El MANUAL DE MALOS USOS PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO EN CATALUÑA, s’ha aplicat de forma extremadament rigorosa.
Ultra la felicitació al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’advocació de l’església que sembla va ser inicialment la de Sant Antoni Abad ( aquí es desenvolupava una agricultura de subsistència ), i posteriorment Sant Antoni de Pàdua, i també les dades del mestre d’obres i/o arquitecte.
Per als que ho puguin desconeixer, Sant Antoni de Pàdua, es deia a la vida ‘civil’ Francesc i va néixer a Portugal, a l’entrar en religió es decidia per aquest nom mogut per la devoció que li tenia al sant del ‘porquet’. Els ‘Antoni’ sentim vers l’un i per l’altre, una molt especial estimació.
Ah!, aprofitem per explicar ‘urbi et orbe’ que no cal agenollar-se per visitar l’Empordà jussà, dit BAIX, només perquè el feixisme s’oposava a l’ús de la llengua catalana, i ens obligava a admetre la traducció literal del castellà BAJO.
La descripció tècnica ens diu ; Edifici d'una sola nau de 4 trams amb 3 altars per banda: a la dreta la Dolorosa, el Carme, i un altre sense dedicar; a l'esquerra, el de Sant Pere, els de Sant Llop (co-patró) i el de Sagrat Cor.
A l'absis poligonal es troba l'altar major dedicat a St. Antoni de Pàdua. Als peus del temple es troba el cor sustentant per un arc toral i amb barana de pedra treballada. A la part alta 11 finestres ogivals molt estilitzades il•luminen l'interior a través dels vitralls. Tot el parament està emblanquinat exceptuant els nervis i pilastres que han estat pintats de gris.
Els frontis té una porta, flanquejada per dues finestres, i al de capdamunt una finestra geminada, tots ells d'arc apuntat. a la part més alta hi ha un rosetó. Al costat dret s'aixeca un campanar de planta quadrada amb rellotge. Tot l'exterior ha esta arrebossat i emblanquinat menys les parts de motlluratge que són de pedra vista.
Per descomptat ni un mot del mestre d’obres i/o de l’arquitecte que aixecava aquesta ‘ casa de Déu’. El MANUAL DE MALOS USOS PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO EN CATALUÑA, s’ha aplicat de forma extremadament rigorosa.
Ultra la felicitació al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’advocació de l’església que sembla va ser inicialment la de Sant Antoni Abad ( aquí es desenvolupava una agricultura de subsistència ), i posteriorment Sant Antoni de Pàdua, i també les dades del mestre d’obres i/o arquitecte.
Per als que ho puguin desconeixer, Sant Antoni de Pàdua, es deia a la vida ‘civil’ Francesc i va néixer a Portugal, a l’entrar en religió es decidia per aquest nom mogut per la devoció que li tenia al sant del ‘porquet’. Els ‘Antoni’ sentim vers l’un i per l’altre, una molt especial estimació.
Ah!, aprofitem per explicar ‘urbi et orbe’ que no cal agenollar-se per visitar l’Empordà jussà, dit BAIX, només perquè el feixisme s’oposava a l’ús de la llengua catalana, i ens obligava a admetre la traducció literal del castellà BAJO.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.