Cercador
Salutacions des de l'hivern
Un relat de: Silenci- Compartir:
Ahir al aixecar-me, el primer que vaig fer va ser anar a guaitar per la finestra. Era una mica fosc encara i no vaig poder veure clarament el que més tard es faria evident: plouria.
La llum començava a entrar per la meva finestra quan jo estava ja sortint per la porta. M'havia vestit a corre-cuita perquè feia tard. Tot i això, no havia oblidat a cap dels calaixos que avui, tot i éssent dilluns, també sortiria el sol.
Vivia en unes condicions força pèssimes en una habitació d'una desmuntadissa casa de lloguer. La mestressa m'estimava massa i era ja tan gran la dona, que preferia sortir abans que em veiés i m'omplís de petons quan feia tard a la feina (els altres dies la deixava fer).
Des de feia dues setmanes estava treballant a una empresa. M'havien mobrat director de publicitat i estava segur que amb aquest nou càrrer la meva vida faria un tomb important.
l´Autor
6 Relats
7 Comentaris
6195 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Noia de mirada fosca, fils prims de seda marró... A qui li importa el que el físic pugui aportar aquí. M'encanta escriure, i de les estones de temps buit una tarda d'escriptura. M'encanta llegir i això, clar, m'ha donat agilitat a l'hora de fer els meus relats (...). Mai havia trobat uina web com aquesta i descobrir que n'hi ha una on hi pots pùblicar el què penses (no tot!)... està molt bé. Si algú em comenta també ho trobo molt bé perquè m'interessa el que la gent en pensa del que escric (no sóc una escriptora professional així però...apa!).Doncs fins aquí tot i gràcies per llegir el que m'esforço en escriure o el que de vegades, brolla de la ´meva imaginació. Ciaooo