Cercador
SAINTE-CROIX D’OLÒ, L’´EGLISE PROFANÉE
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré – per motius bàsicament de seguretat -davant d’aquesta església d'una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre de l'absis hi havia una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.
L'accés a l'església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya, sense campana.
Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre's amb aquesta església.
L’any 1175 Pere d'Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
Segons dades de l'arxiu de Sant Joan d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
La ‘nova’ església parroquial de Sant Joan d'Oló a la Plana, que s’alçava entre els anys 1629-39, va fer que la santa Creu anés veient cada cop més reduïda la seva importància.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, fou profanada i quedà sense culte. El temps i l’abandó l’han convertir en un edifici que amenaça ruïna.
El màxim de població al terme extens d’Oló es donava en el cens de 1857 amb 1.320 habitants, que eren només 1.094 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja ), i 1.089 a en el cens posterior al segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ), i 1.060 habitants al tancament de l’any 2013, a la plana de Sant Joan D’Oló s’estima que hi viu al voltant d’un 5 % de la població.
Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d , defensa un possible origen àrab, del prefix ‘ al’, ( superior , de dalt ) , en que s’afegiria el sufix augmentatiu llatí – one - altres però defensen que procedeix potser del llatí ‘Aulōne’ , derivat del nom personal Aulus.
Oló, tant Santa Maria, com Sant Joan, s’alçaren per damunt de l’esvoranc terrorífic del barranc, comparable únicament amb el que dins del mateix terme provocava la riera Gavarresa.
En tot cas amics lectors, us deixem el ‘dret a decidir’ , perquè tots, nosaltres i vosaltres, som de ‘casa bona’.
L'accés a l'església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya, sense campana.
Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre's amb aquesta església.
L’any 1175 Pere d'Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
Segons dades de l'arxiu de Sant Joan d'Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
La ‘nova’ església parroquial de Sant Joan d'Oló a la Plana, que s’alçava entre els anys 1629-39, va fer que la santa Creu anés veient cada cop més reduïda la seva importància.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, fou profanada i quedà sense culte. El temps i l’abandó l’han convertir en un edifici que amenaça ruïna.
El màxim de població al terme extens d’Oló es donava en el cens de 1857 amb 1.320 habitants, que eren només 1.094 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja ), i 1.089 a en el cens posterior al segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ), i 1.060 habitants al tancament de l’any 2013, a la plana de Sant Joan D’Oló s’estima que hi viu al voltant d’un 5 % de la població.
Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d , defensa un possible origen àrab, del prefix ‘ al’, ( superior , de dalt ) , en que s’afegiria el sufix augmentatiu llatí – one - altres però defensen que procedeix potser del llatí ‘Aulōne’ , derivat del nom personal Aulus.
Oló, tant Santa Maria, com Sant Joan, s’alçaren per damunt de l’esvoranc terrorífic del barranc, comparable únicament amb el que dins del mateix terme provocava la riera Gavarresa.
En tot cas amics lectors, us deixem el ‘dret a decidir’ , perquè tots, nosaltres i vosaltres, som de ‘casa bona’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.